Las grandes industrias acusan a Francia de bloquear la conexión del gasoducto Midcat

Culpan al comisario Arias Cañete de no presionar para que los franceses construyan el tramo aprobado por la Comisión y el BEI

Julian González, 24 octubre 2016 

Gasoducto
Los grandes consumidores de gas industrial están en guerra contra las autoridades francesas y el comisario europeo de Energía, Miguel Arias Cañete, por el parón que está sufriendo el gasoducto MidCat, que unirá los Pirineos con las vías Norte-Sur de Francia. Al Gobierno galo le acusan de estar bloqueando el proyecto y a la Comisión de Energía y Medio Ambiente y a su titular, Miguel Arias Cañete, de no estar haciendo nada por agilizar el tema.

Lo único que les queda es que el fu­turo Gobierno re­tome el pro­yecto. “Los del otro lado de la fron­tera no quieren el ga­so­duc­to”. Con esta frase tan con­tun­dente el pre­si­dente de los grandes con­su­mi­dores re­pre­sen­tados en Gas Natural, Juan Vila, se des­pachó contra el Ejecutivo galo, ante la falta de com­pro­miso que existe por parte del país ve­cino. El se­gundo flanco de los dardos fue contra el co­mi­sario Arias Cañete, a quien han pe­dido una reunión ur­gente para abordar la si­tua­ción, y a quien res­pon­sa­bi­lizan de que el ga­so­ducto Midcat siga en el baúl de los re­cuer­dos.

¿Somos Europa o no?, se pre­guntó Vila en la Asamblea de la so­ciedad ga­sista. ¿Tenemos de­recho o no a una co­ne­xión con Europa?, si­guió pre­gun­tando. “Que nos lo diga Cañete”, re­calcó, en un tono cal­mado pero di­recto contra la falta de com­pro­miso que está de­mos­trando la Comisión de Energía, el or­ga­nismo de quien de­pende re­ciba el im­pulso que se ne­ce­sita y quien debe exigir a Francia que no ponga im­pe­di­mentos al mismo.

El pre­si­dente de Gas Industrial ha anun­ciado que, en las pró­ximas fe­chas van a tener un en­cuentro con el co­mi­sa­rio, pero sin mu­chas es­pe­ranzas de que vayan a lo­grar algún com­pro­miso se­rio. Las grandes in­dus­trias con­su­mi­doras de gas ven en este pro­yecto la única vía para que los pre­cios del gas bajen en España y se co­lo­quen al nivel del resto de los países eu­ro­peos. “Debemos tener los mismos pre­cios a ambos lados de la fron­tera y de­be­ríamos dis­frutar de los mismos pre­cios que Centroeuropa”, señaló Vila.

Un pro­yecto vital para la gran in­dus­tria

“Esta co­ne­xión es vital para no­so­tros. Así po­dremos ir a com­prar donde y como que­ra­mos”, dijo en la Asamblea anual el má­ximo re­pre­sen­tante de los in­dus­triales con­su­mi­dores de gas. La aso­cia­ción, que in­tegra a más de 60 em­pre­sas, reitera la im­pe­riosa ne­ce­sidad para la in­dus­tria es­pañola de contar con un gas com­pe­ti­tivo res­pecto a Europa. Según de­nuncia Vila, los peajes son hasta tres y cuatro veces más ele­vados que los que se mueven al otro lado de los Pirineos.

En la ac­tua­li­dad, más del 62% del gas na­cional lo con­sume la gran in­dus­tria, con una fac­tu­ra­ción que su­pera los 3.500 mi­llones de euros anua­les. Tal y como seña­lan, las em­presas es­pañolas han lle­gado a pagar por el gas que con­sumen entre un 20% y un 25% más que sus com­pe­ti­dores eu­ro­peos. Solo los costes re­gu­lados re­pre­sentan el doble que los que so­portan los fran­ce­ses, el triple de los bri­tá­nicos y hasta seis veces los costes que tienen los ale­ma­nes.

Y es que, el pro­yecto en el que el pre­si­dente de la Comisión Europea, Jean Claude Juncker, y el Banco Europeo de Inversiones, Werner Hoyer, seña­laron en su día como algo prio­ri­tario para unir toda Europa por ga­so­ducto está cho­cando con el muro fran­cés. La pri­mera fase del mismo in­cluye la cons­truc­ción de un tubo de unos 235 ki­ló­me­tros de ga­so­ducto y una in­ver­sión de 470 mi­llones de eu­ros. De esa pri­mera fase, unos 150 mi­llones de in­ver­sión son para el tramo es­pañol y otros 320 mi­llones de euros para la zona fran­cesa.

En España, ya está cons­truido el tramo que une Barcelona con Hostalric, mien­tras que el tra­zado que en­la­zará Hostalric con la fron­tera fran­cesa está de­fi­nido y las li­cen­cias am­bien­tales au­to­ri­za­das, pero se en­cuentra pa­ra­li­zado. ¿Razones? Nadie da ex­pli­ca­ciones de por qué.

Francia mira para otro lado
Desde que se desa­rro­llaron los pri­meros en­cuen­tros bi­la­te­rales entre España y Francia para au­mentar la ca­pa­cidad de in­ter­co­ne­xión eléc­trica y ga­sista entre ambos paí­ses, ambos go­biernos de­jaron claro que había que lo­grar un en­ten­di­miento mutuo de los marcos re­gu­la­to­rios y de las le­gis­la­ciones entre po­bla­ciones para que ayun­ta­mientos y cor­po­ra­ciones no pu­sieran trabas a los pro­yectos ga­sista y eléc­trico pen­dien­tes. En cam­bio, sigue ha­biendo una cierta co­rriente opo­si­tora en Francia a que el ga­so­ducto no se realice.

Aparte del be­ne­ficio que el ga­so­ducto puede su­poner para las in­dus­trias es­pañolas porque se aba­ra­taría el pre­cio, España tiene una so­bre­ca­pa­cidad en las in­fra­es­truc­turas de gas na­tural que po­dría uti­lizar si el pro­yecto se ma­te­ria­li­zase. En la ac­tua­li­dad, existen seis plantas de re­ga­si­fi­ca­ción en Barcelona, Huelva, Cartagena, Bilbao, Sagunto y Mugardos (La Coruña), con una media de uti­li­za­ción por de­bajo del 20%, y otra en El Musel (Gijón) que está en hi­ber­na­ción.

“Somos una isla ener­gé­tica y el nivel de con­cen­tra­ción del mer­cado mi­no­rista es­pañol es muy alto. Contamos con pocos agentes ac­tivos y es­casa li­qui­dez. El 76% de los costes del sis­tema ga­sista es­pañol son trans­porte y dis­tri­bu­ción”, sub­ra­yan. La pa­tronal Gas Industrial pide al pró­ximo Gobierno que “aborde se­ria­mente la co­ne­xión con Francia, y que ponga en valor las es­truc­turas in­fra­uti­li­za­das”.

En marzo de 2015, los pre­si­dentes del Gobierno de España, Mariano Rajoy; Francia, François Hollande, y el ex primer mi­nistro de Portugal, Pedro Pasos Coelho, fir­maron un pacto para im­pulsar las in­ter­co­ne­xiones eléc­tricas y ga­sista. En 18 meses que han trans­cu­rrido desde en­ton­ces, apenas se ha hecho nada. La pa­rá­lisis del Gobierno en fun­ciones ha con­tri­buido para que Francia mire hacia otro lado.

Exposició i xerrada: Arriba el gasoducte MIDCAT

Exposició sobre l'experiència i l'impacte del primer tram del gasoducte MidCat 

De l'1al 18 de març a l'entrada de l'edifici I de la EPS de la Universitat de Girona.

Conferència inaugural sobre el futur d'aquest projecte d'interconnexió, els seus interessos geopolítics i comparació amb l'experiència de la MAT.

Dia 1 de març a les 19h a la Sala de Graus de la EPS de la Universitat de Girona.

Convoca: Xarxa per la sobirania energètica (Xse).

Col·labora: Associació Naturalista Bitxacs de la UdG.

Seguretat energètica. Per a què? Per a qui?
Aquest febrer i març, les entitats gironines que formen part de la Xarxa per la sobirania energètica (XSE) organitzen a Figueres i Girona una exposició que il•lustra la tramitació i construcció del gasoducte al Vallès.

La construcció del primer tram del gasoducte Martorell – Figueres l’any 2011 va comportar una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, afectant especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d’arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d’entre 30 i 40 metres d’amplada al llarg del seu recorregut.

La construcció d'aquesta primera part del gasoducte es va aturar a Hostalric però ara la Unió Europea impulsa la seva continuació per acabar connectant-lo amb les xarxes franceses creuant terres gironines.

Aquesta segona part anomenada MIDCAT forma part del llistat de Projectes d'Interès Comú (PIC) que reben ajut de diner públic. Alguns d'aquests projectes van més enllà de les pròpies fronteres, com el Corredor de Gas del Sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, i tenen greus conseqüències socials en els països d'origen.

Alerten del perill del gasoducte MidCat a les comarques nord-orientals

16/02/2016 - llibertat.cat

L’exposició “Arriba el gasoducte MidCat” es pot veure del 15 al 26 de febrer al vestíbul del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, després anirà a la UdG i l’Ateneu Salvador Catà de Girona i encara busquem altres municipis interessats en exposar la mostra.

L'exposició "Arriba el gasoducte MidCat" a Figueres

Divendres passat a Figueres, entitats ecologistes gironines, associades amb la Xarxa per la sobirania energètica (Xse), van iniciar una campanya de difusió sobre el projecte del gasoducte MidCat, una nova infraestructura energètica per interconnectar Catalunya i França. Col·loquis amb membres de les plataformes Gasoducte Martorell-Figueres i No a la MAT obren el debat sobre una nova agressió al territori i una exposició itinerant il·lustra els impactes del primer tram ja construït.

La construcció del primer tram d'un projecte conegut en el seu moment com a Gasoducte Martorell-Figueres, va arribar el 2011 fins a Hostalric. Ara, la Unió Europea impulsa la continuació del projecte per interconnectar la península ibèrica i França, a través de les comarques gironines, i va aprovar el que ara anomenen MidCat com a projecte d'interès comú (PIC) el passat 18 de novembre a Brussel·les per la Comissió Europea.

Aquesta setmana, les entitats Associació de Naturalistes de Girona (ANG), IAEDEN– Salvem l’Empordà i Xarxa per la sobirania energètica (Xse) han demanat als ajuntaments afectats pel MidCat que les informin sobre qualsevol tramitació administrativa referent a aquest projecte per poder incidir i presentar al·legacions. Les entitats ecologistes alerten del perill d’una infraestructura que pot tenir importants impactes ambientals a zones d'especial protecció per les aus (ZEPA) i Espais d'interès natural, com els Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma, la sèquia Monar, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet.

Mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea
A Figueres, Alfons Perez de l'Observatori del Deute en la Globalització i també membre de la Xse, va explicar que projectes com el MidCat figuren en estratègies supranacionals de la Unió Energètica o el Pla Juncker i es declaren projectes d’interès comú (PIC), amb l'objectiu de crear un mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea. Els PIC obtenen privilegis en forma de finançament públic i acceleració dels tràmits administratius per la seva execució i les realitats locals, en canvi, es perceben com a actors passius de tot el procés: els projectes de grans infraestructures energètiques destrueixen el territori i vulneren els drets socials, econòmics i culturals de les persones. A més, aquestes estratègies de la UE tenen una forta component d’acció exterior, ja que les infraestructures arriben al Nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caspi on s'extreu el gas.

Greu afectació dels espais naturals del Vallès en el 1r tram del projecte
Des de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, Xavier Arderius va il·lustrar les obres del primer tram i la greu afectació dels espais naturals del Vallès amb un vídeo i va lamentar la total opacitat de les administracions, ajuntaments inclosos, en l'aprovació del projecte i també la manca de control durant les obres. Aquesta plataforma també va crear una exposició sobre la seva lluita que ara es podrà veure a diferents llocs de les comarques gironines: Del 15 al 26 de febrer estarà al vestíbul del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, després anirà a la UdG i l'Ateneu Salvador Catà de Girona i els organitzadors encara busquen altres municipis interessats en l'exposició.

Xavier Llorente de No a la MAT va qualificar el gasoducte i la MAT com a “projectes bessons” i va concloure que les experiències de les dues plataformes pel que fa la relació amb les administracions eren idèntiques i que podran servir per encarar l'oposició al MidCat.

“Dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT
En la tertúlia amb els assistents es va constatar la sensació de “dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT. També es va remarcar que, a banda de l'important impacte ambiental que tenen infraestructures com el gasoducte i que ha quedat molt manifest al tram construït fins a Hostalric, aquest tipus de projecte no contribueix a la planificació d'un futur energètic viable, sostenible i socialment just. Els assistents estaven d'acord que la planificació energètica no pot continuar basant- se en els combustibles fòssils que s'esgotaran en un futur proper i les inversions públiques s'haurien de concentrar en les alternatives viables i sostenibles. Les tres entitats organitzadores volen aprofitar les experiències del primer tram del gasoducte i de la MAT per afrontar aquesta nova agressió al territori i anuncien que buscaran l'aliança amb entitats del costat francès del projecte.

Arriba el MidCat

Les entitats ecologistes alerten de l’impacte que pot tenir el gasoducte a les comarques gironines

La fissura - Pau Subirós, 16 de febrer de 2016

La construcció del gasoducte a la zona del Torrent de Colobrers
(Vallès Occidental) / Plataforma gasoducte Martorell-Figueres

La Comissió Europea acaba de donar un nou impuls al projecte d’interconnexió del transport de gas entre la península Ibèrica i França declarant el gasoducte MidCat com a projecte d’interès comú (PIC). Es tracta de la continuació d’un tram ja existent que en el seu moment es va anomenar Gasoducte Martorell-Figueres i que el 2012 va quedar aturat a l’alçada d’Hostalric per l’oposició de l’estat francès. Ara, en un nou context internacional degut a les tensions polítiques entre la Unió Europea i Rússia, alguns dels estats membres estan recuperant antics projectes destinats a crear una unió energètica i a diversificar la procedència del gas.

L’anunci de la Comissió Europea ha fet saltar totes les alarmes entre les entitats ecologistes gironines que, associades amb la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), han començat a mobilitzar-se per informar i fer difusió del fort impacte mediambiental, polític i social que comporten aquests megaprojectes. El passat divendres organitzaven una primera trobada per exposar el projecte i per avaluar els seus riscos. Així mateix, des de dilluns, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà acull una mostra itinerant sobre l’impacte ambiental que ha suposat el tram de gasoducte ja construït entre Martorell i Hostalric.

QUÈ ÉS EL MIDCAT?

La construcció del gasoducte a la zona del Torrent de Colobrers
 (Vallès Occidental) / Plataforma gasoducte Martorell-Figueres

El MidCat és el nom que ha rebut el gasoducte que interconnectarà les xarxes de gas existents entre Martorell i la ciutat rossellonesa de Barbairan amb l’objectiu d’abastir Europa de gas del nord d’Àfrica. Dels 315 quilòmetres totals, 88 ja es van construir entre 2011 i 2012 amb el projecte que llavors s’anomenava Gasoducte Martorell-Figueres. Aquesta nova fase preveu construir els 227 quilòmetres restants entre Hostalric i Barbairan. A França, el MidCat es preveu connectar amb l’Eridan –un altre gasoducte que travessarà França, també en projecte– per unir les xarxes del sud amb les del centre d’Europa.

Amb la declaració del MidCat com a projecte d’interès comú, la Unió Europea posa de manifest el caràcter estratègic d’una infraestructura que s’engloba dins el que a Europa s’anomena seguretat energètica. Per aquest caràcter prioritari, els PIC obtenen privilegis en forma de grans finançaments amb fons públics europeus –470 milions d’euros, dels quals 170 són per a la part Espanyola del gasoducte– i una acceleració dels tràmits administratius per la seva execució. Aquest darrer factor és el que sol provocar que aquests projectes es vegin sovint involucrats en casos d’opacitat, falta de transparència, irregularitats administratives i manca de control públic.

LES ENTITATS ECOLOGISTES EN ALERTA

A la trobada de Figueres entre entitats ecologistes, amb la intervenció de membres de l’Observatori del Deute en la Globalització (OdG), la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres i No a la MAT; es van posar en comú les informacions de què es disposa sobre el MidCat i es van debatre possibles accions per evitar el que consideren que serà una nova agressió mediambiental. I ho fan des de l’experiència, tant des de la lluita contra la MAT com des de les entitats contràries al gasoducte Martorell-Figueres, que han pogut observar els efectes que el gasoducte ja ha deixat sobre el territori.

Xerrada del passat divendres a Figueres

Un vídeo difós per la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres denuncia com es va dur a terme aquesta infraestructura entre 2011 i 2012, “la canonada travessa conreus i planes, afecta profundament als boscos i al relleu complex de rieres i cingles. Travessa espais protegits als planejaments municipals i també alguns de Natura 2000”. I és que el gasoducte, si bé no té un impacte visual tant agressiu com la MAT ja que passa per sota terra, és especialment destructiu pel que fa a la seva construcció. Suposa l’obertura d’un rasant d’entre 30 i 40 metres d’ample per on passa la maquinària que perfora el subsòl. “Els impactes són sovint superiors a les previsions del projecte en amplada, moviments de terres i afectació a límits”, asseguren des de la plataforma. “S’improvisa i s’ajusta el projecte sobre la marxa, es travessen rius i rieres sense la intervenció de l’Agència Catalana de l’Aigua. Cap autoritat, Generalitat o ajuntaments ha intervingut per controlar la gravetat de les destrosses”.

Tot i que a hores d’ara encara no s’ha fet públic el traçat definitiu del MidCat que connectarà Hostalric amb la frontera francesa, les entitats ecologistes alerten que es podria posar en perill indrets d’especial interès natural com els Estanys de Sils, la Riera de Santa Coloma, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet. Suposarà, a més, la construcció d’un nou túnel a l’Albera que s’afegirà als dos ja existents (el del TAV i la MAT).

OPACITAT I MALES PRÀCTIQUES PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Xaver Arderius, membre de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, explica com les obres d’aquella infraestructura es van dur a terme completament d’esquenes a l’administració pública, sense l’aprovació d’un projecte i imposant un traçat als ajuntaments i a la Generalitat, sense comptar amb la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua. Explica com, sovint, la connivència de les corporacions locals va ser clau: “A Castellar del Vallès, per exemple, les obres del gasoducte es van aprovar en una junta de govern com si fos l’obra d’un particular (2.3.1.2. exp. d'obres núm. O-110015), és a dir, sense l’aprovació del ple municipal. A més, atenint-se a la llei de protecció de dades, ni tan sols es va deixar constància a l’acta”. Arderius explica que van ser les veïnes qui van adonar-se de la magnitud del projecte en trobar-se els operaris i la maquinària obrint la rasa al bosc.

Segons aquest colectiu, la rehabilitació del terreny feta per part de l’empresa constructora Enagas també s’ha dut a terme sense cap tipus de supervisió: “La construcció del gasoducte va començar sense haver-se aprovat el projecte de rehabilitació ambiental”, un aspecte que avui en dia segueix essent denunciat per poblacions com Sabadell que, tres anys després de la construcció del gasoducte, segueix reclamant el compromís d’Enagas per restaurar la séquia Monar, que va patir un trencament arran de la desforestació causada per les obres.

En aquest sentit, l’Associació de Naturalistes de Girona, la IAEDEN–Salvem l’Empordà i la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) ja han enviat cartes a aquells ajuntaments que podrien veure’s afectats pel gasoducte, informant-los del seu impacte i demanant ser informades sobre qualsevol tramitació administrativa referent al projecte.

EL TERRITORI AL FOCUS DE LA GEOPOLÍTICA
Amb el fort impacte que aquests projectes poden tenir sobre el territori es posa de manifest de quina manera els conflictes geopolítics afecten l’entorn local. Així ho reconeix l’Instituto Español de Estudios Estratégicos que, en la seva defensa del MidCat, situa la crisi d’Ucraïna com a detonant d’un projecte per a “convertir Espanya en un actor clau per la seguretat energètica de la UE”. La “diversificació en els nínxols gasístics” a la que es refereixen els diferents estudis suposa, en molts casos, una nova font de conflictes regionals. Actualment a Algèria estan apareixent protestes pels efectes del fracking que extreu el gas que s’envia a Espanya o França (aquest darrer país, per cert, té prohibida aquesta pràctica gràcies a una moratòria).

Segons Alfons Pérez, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i de l’Observatori del Deute en la Globalització, la construcció del MidCat s’ha d’entendre dins un procés global en què la Unió Europea està posant en marxa diversosmegaprojectes de transport gasístic relacionats amb grans empreses: “Ens trobem en una transició oculta cap a un mercat únic en el sector del gas, un sistema similar al que actualment hi ha als Estats Units on l’energia és un actiu financer més que funciona amb les lògiques pròpies del mercat, la compravenda i l’especulació”. Segons Pérez, és l’aposta europea per eliminar progressivament el sistema de relacions bilaterals entre estats proveïdors de gas pels alts costos polítics que això representa. Aquesta nova aposta ens situaria en un nou escenari “on els actors seran les empreses del lobby del gas, grans empreses que creen riquesa gràcies al negoci amb règims dictatorials o països on no es respecten els drets humans”.

UN CLAM PER LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Tots els participants de la trobada de divendres van coincidir en la necessitat d’estar alerta amb l’evolució d’un projecte que consideren “bessó amb la MAT”. Xavier “Tavi” Llorente, membre de la plataforma No a la MAT, explicava que “després de deu anys ens trobem al mateix punt, al mateix lloc i amb la mateixa poca informació”, i que si bé la lluita contra la línia elèctrica va suposar una derrota, l’experiència els demostra que “cal ser més proactius per no tornar a repetir errors”.

L’exposició sobre el MidCat es podrà visitar fins
el 28 de febrer al Consell Comarcal

En aquest sentit, els diferents col·lectius i plataformes iniciaran contactes amb les entitats franceses contràries al projecte per a coordinar-se. I és que al territori francès existeix un gran consens en el rebuig a aquestes agressions contra el paisatge tal com es va demostrar amb la MAT, on la mobilització Non a la THT va aconseguir el soterrament total de la línia elèctrica en territori francès.

Les entitats ecologistes també reclamen un canvi de model en la política energètica i per això denuncien que infraestructures com la del MidCat “ens fan ser cada cop més dependents”, assegura Xavier “Tavi” Llorente. Col·lectius com la Xarxa per la Sobirania Energètica aposten per l’autosuficiència energètica, per les fonts d’energia renovables, per l’autoconsum i per les estacions locals. A més, recorden que el MidCat “no és una altra cosa que una autopista energètica per portar gas a Europa que no tindrà cap benefici energètic per al territori”. Recorden, a més, que una infraestructura com la que suposa el MidCat té un peak point –una operativitat– de 50 anys com a màxim i que, per altra banda, els danys a l’entorn poden ser irrecuperables.

IAEDEN PREOCUPADA PEL PROJECTE MIDCAT

Febrer 10, 2016, Publicat a Alt Empordà

El grup ecologista de l'Alt Empordà IAEDEN es mostra preocupat pel projecte de gasoducte Midcat, que asseguren que en breu es projectarà el seu pas per les comarques gironines. Des de l'entitat volen donar informació i generar debat sobre aquesta nova infraestructura.

La plataforma ecologista IAEDEN alerta d'una nova infraestructura energètica que passarà per les comarques gironines i per l'Alt Empordà amb un impacte semblant a la MAT. Es tracta d'un gasoducte que ha de connectar amb França, el projecte Midcat.

Des de la plataforma ecologista volen generar debat al voltant d'aquesta infraestructura i explicar l'experiència de llocs com a Castellar del Vallés, on ja s'ha instal·lat. Per això han organitzat una xerrada aquest divendres a les vuit del vespre a Can Met a Figueres.

Per la IAEDEN cal una reflexió del territori al voltant de l'energia i aquesta xerrada anirà acompanyada d'una exposició al Consell Comarcal. La intenció és que els altempordanesos tinguin la informació sobre el projecte i l'impacte que tindrà per la comarca.

S’inicia la mobilització contra el gasoducte MidCat a comarques gironines

Dia: 12 de febrer de 2016
Hora: 20.00h
Lloc: Can Met (c. Sant Vicenç 30, 1r, Figueres)

Seguretat energètica. Per a què? Per a qui?

Exposició sobre l'experiència i l'impacte del primer tram del gasoducte MidCat - Conferència inaugural sobre el futur d'aquest projecte d'interconnexió, els seus interessos geopolítics i comparació amb l'experiència de la MAT.

Aquest febrer i març, les entitats gironines que formen part de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) organitzen a Figueres i Girona una exposició que il·lustra la tramitació i construcció del gasoducte al Vallès.

La construcció del primer tram del gasoducte Martorell – Figueres l’any 2011 va comportar una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, afectant especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d’arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d’entre 30 i 40 metres d’amplada al llarg del seu recorregut.

La construcció d'aquesta primera part del gasoducte es va aturar a Hostalric però ara la Unió Europea impulsa la seva continuació per acabar connectant-lo amb les xarxes franceses creuant terres gironines.

Aquesta segona part anomenada MIDCAT forma part del llistat de Projectes d'Interès Comú (PIC) que reben ajut de diner públic. Alguns d'aquests projectes van més enllà de les pròpies fronteres, com el Corredor de Gas del Sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, i tenen greus conseqüències socials en els països d'origen.

Esperem la vostra assistència davant de la primera gran acció a comarques gironines contra aquest projecte.

Convoca: Xarxa per la sobirania energètica (Xse)

Impacte ecològic del gasoducte

Guillem Arderius i Roger Garcia (1r de Batxillerat), Institut Puig de la Creu, abril de 2013

(PDF) - Article publicat al suplement B-124

El gasoducte Martorell-Figueres, havia de servir per connectar amb la xarxa de transport gasístic d'Europa. A principi del 2012 es van iniciar les obres de la part del traçat que passa dins del terme municipal de Castellar.

Aquesta obra ha afectat zones boscoses i els torrents de Can Bages i de Colobrers. S'ha destruït una franja neta de 24m d'amplada per soterrar el tub d'aquest gasoducte de 92cm de diàmetre. A l'hora de la construcció, s'ha sobrepassat en alguns trams aquesta amplada amb escreix.

Els dos torrents tenen alt valor ecològic, hi abunden les pinedes de pi blanc i els alzinars amb un sotabosc ric i variat quan el torrent travessa una zona ombrívola i humida. Podem trobar alguns arbres com els pollancres i saücs i herbes grans de joncs, càrex, marxívols, i en alguns indrets domina una

catifa de cues de cavall, falgueres i molses que donen testimoni d'un ambient de ribera. Tant el torrent de Can Bages, com el de Colobrers tenen trams profunds amb parets argiloses i poc consolidades. Aquesta varietat de medis afavoreix la presència de moltes espècies de la fauna comuna de zones típicament mediterrànies.

Un altre aspecte a destacar de l’interès ecològic d’aquests espais naturals és el seu valor com a connectors ecològics en unes comarques tan malmeses.

L’impacte que suposa l'obra del gasoducte i les irregularitats que s'hi han donat, ha fet que una cinquantena d'entitats s'oposin al projecte d'aquest gasoducte i hagin demanat la constitució d'una comissió, amb representació d'entitats ecològiques entre d'altres, per fer el seguiment per assegurar-

ne una bona restauració.

Tot plegat encara ha indignat més quan s'ha sabut que l'estat francès ja havia descartat la connexió amb la xarxa europea el juliol de 2010, més de mig any abans de l'aprovació definitiva per part del Ministerio de Industria.

Ens resulta impactant la imatge d’una destrucció de bosc tan extensa pel simple fet de construir un gasoducte que no arriba a un metre de diàmetre. Actualment ja s’ha començat la restauració. En el torrent de Colobrers ja han posat les pedres per la contenció de terres i refer els nivells originals. Més endavant s’haurà de fer la replantació d’arbres i s’aplicaran les hidrosembres i mantes orgàniques.

Aquesta obra mal plantejada provoca un desequilibri paisatgístic i ambiental, afectant rius, torrents, camins per passejar, etc. I tot ve donat per una finalitat econòmica, tot i que és discutible ja que no surt gaire rentable, sense tenir en compte el medi ambient. Malgrat la restauració, caldrà el pas de molts anys per tornar a un estat semblant al que hi havia abans de la destrucció.

Si seguim així, no farem més que destruir allò que és nostre, allò que és la nostra realitat i l'entorn que hem de cuidar, perquè caldria recordar que no som els amos d'aquesta terra, simplement en som passatgers.

Territoris afectats per interconexions eléctriques i gasites assenten les bases d'una Xarxa de Suport Mutu

La declaració de Capella i el comunicat de Sabiñanigo són els documents que s'han generat del Volt II. En ells s'assenten les bases per la creació d'una Xarxa de Suport Mutu a partir dels acords consensuats que serviran per donar resposta als megaprojectes energètics

Més d'un centenar de persones de procedència diversa (Macedònia, Letònia, Mèxic, Argentina, Itàlia, Regne Unit i Romania, Madrid, Aragó, Navarra i Catalunya) han participat durant aquest cap de setmana al llarg del recorregut del Volt II, que ha viatjat amb autobús i ha fet parades a cinc localitats afectades per grans projectes energètics, entre les quals hi havia Castellar del Vallès.

11:10 arribada a Castellar del Vallès l'autocar del Volt II

Visita al torrent de Colobrers amb les participants al Volt II

Visita a l'exposició sobre el gasoducte a l'Ateneu

A Castellar es va visitar al torrent de Colobrers, l'exposició i després es va fer una xerrada fòrum a la Plaça Major.

Francesc Macià, president de la Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell va fer la presentació apuntant les diverses lluites per la defensa del territori que fa anys es duen a terme al vallès, fent incís a la lluita de més de vint anys contra la construcció del Quart Cinturó, lloc per on precisament deien des de Madrid que passava el traçat del gasoducte Martorell - Figueres.

Alfons Pérez de la Xarxa per la Sobirania Energètica i l'Observatori del Deute en la Globalització va comentar l'interès per trobar noves fonts de gas per no haver de dependre de Rússia i de l'especulació que hi ha al darrera dels projectes energètics en curs. Cal una reflexió de com s'estan imposant aquests projectes sense que la ciutadania en pugui participar ni opiniar.

Octavio Rosas, Catedràtic d'Economia Política a la Facultat d'Economia de la Universitat Autònoma de Mèxic i membre del Consejo de Representantes de la Asamblea Nacional de Afectados Ambientales, va parlar del gasoducte de Morelos, una altra imposició pel que fa a infraestructures gasistes. Aquest gasoducte passa per una zona volcànica, per això l'anomenen "el tubo de la muerte". Per poder dur a terme el projecte van modificar la Constitució permetent així l'entrada en el mercat d'empreses transnacionals. Octavio Rosas, va llegir també una emotiva carta dels seus companys de Mèxic dirigida als pobles d'Espanya i Catalunya afectats per infraestructures energètiques. Aquest gasoducte Mexicà l'està executant Enagas junt Elecnor i l'empresa italiana Bonatti.

Emma Hugues, Octavio Rosas, Francesc Macià i Alfons Pérez

Per acabar l'activista anglesa Emma Hugues de la Platform London, qui va ser detinguda a Bakú al juny per les seves crítiques amb el paper de la companyia petroliera britànica BP a Azerbaidjan i la interconnexió gasística d'aquest país amb Itàlia (el corredor del Gas del Sud de gairebé 4000 quilòmetres de longitud) que també en participa l'empresa ENAGAS.

A les 14:30 més de 120 persones es van dirigir a peu cap a l'Espai Tolrà a compartir el dinar popular organitzat per Cal Gorina.

Cal Gorina va organitzar el dinar a l'Espai Tolrà 

A les 16:00 de la tarda l'autocar partia cap a Sallent a visitar el runam salí que suposa una contaminació a les lleres dels rius i torrents. La tercera parada era Balsareny, lloc on es volen construïr 8 cavitats de 30 metres diàmetre i 200 d'alçada situats a 700m sota terra, una reserva de gas que podrien abastir tota Catalunya durant 14 dies.

La quarta parada va ser Graus per on passa la MAT i finalment Sabiñánigo-Marsillon, on hi ha un immens dipòsit de residus industrials a escassos metres del nucli urbà.

Declaració de Capella: L'assemblea del VOLT II acorda la constitució de la "Red de Apoyo Mutuo contra las Interconexiones Energéticas Pirenaicas"

12/10/15 del bloc: ALTA TENSIÓN / ALTA TENSIÓ

Los participantes en el VOLT II: un reto a los grandes proyectos energéticos al pie de una de las pilonas del antiguo proyecto Aragón-Cazaril (al fondo Pueyo de Marguillén).

Podem afirmar sense exagerar gens que la 4ª parada del VOLT II: un repte als grans projectes energètics, que va tenir lloc ahir entre les localitats de Graus i Capella, va tenir un rotund èxit, tant per l'assistència (que va superar el centenar de persones en tots els actes convocats), com per la qualitat i l'alt interès de les ponències i aportacions dels participants en la Jornada sobre interconnexions, incidència sobre megaprojectes i alternatives, que es va desenvolupar al matí a l'Espacio Pirineos de Graus.

Una instantánea de la Asamblea del VOLT II, celebrada en el Centro Social de Capella.

La intensitat de la llarga jornada de treball i el fet que el VOLT II continua avui dilluns 12 d'octubre amb la seva 5ª i última parada en Sabiñánigo (on s'està debatent sobre el projecte d'interconnexió elèctrica Sabiñánigo-Marsillon i el gravíssim problema del Lindà) aconsella deixar per més endavant un balanç més exhaustiu del viscut en aquests dies, i en particular ahir diumenge, en aquesta magnífica iniciativa de laXarxa per la sobirania energètica i l'Observatori del Deute en la Globalització (de la qual teniu completa informació en el nostre anterior post).
En properes dates us oferirem aquest balanç acompanyat d'un ampli reportatge fotogràfic i dels continguts de la citada Jornada que va tenir lloc, com dèiem, a l'Espacio Pirineos de Graus (i que ha estat gravada íntegrament en vídeo). No obstant això, avancem la nostra enorme satisfacció pel resultat de la parada que es va desenvolupar ahir a la nostra terra, i en la que la nostra plataforma juntament amb el Consorcio Ribargorza Siglo XXI actuàvem com a amfitrions i coorganitzadors. També volem agrair al VOLT II per haver inclòs al nostre territori en el seu recorregut. Igualment, volem mostrar des d'aquí el nostre agraïment a l'Espacio Pirineos per posar-se a la nostra disposició en un dia festiu (oferint-nos així els mitjans tècnics que es precisaven per al desenvolupament de la jornada, que tenia una projecció nacional i europea) i hem de fer un esment especial als nostres companys i companyes de Capella, pel magnífic menjar que ens van servir i pel gran treball organitzatiu realitzat en aquesta localitat, que va acollir l'emotiu acte en record al nostre company José Ramón Doz i l'assemblea del VOLT, que tancava la llarga i intensa jornada de treball i reflexió.

Una instantánea de la Jornada sobre interconexiones, incidencia sobre megaproyectos y alternativas (intervención vía Skype del Eurodiputado de Equo Florent Marcellesi).

En aquesta es va aconseguir un dels objectius principals del VOLT II: la constitució d'una Xarxa de Suport Mutu contra les Interconnexions Energètiques Pirinenques, que va prendre forma sobre la base de la que hem donat a cridar DECLARACIÓ DE CAPELLA en resposta als megaprojectes energètics,  afegint a aquest post una mínima galeria fotogràfica (que ampliarem en properes dates) i que dóna mostra d'alguns dels actes duts a terme ahir en terres
ribagorçanes.

Una instantánea de la Jornada sobre interconexiones, incidencia sobre megaproyectos y alternativas (intervención de Juan Peris-Mencheta Barrio, asistente del Eurodiputado de Podemos Miguel Urban; a su lado Alfons Pérez, del ODG, y nuestro compañero Carlos González).

Una instantánea de la comida popular celebrada en el merendero de Capella.

Volt II: una ruta crítica amb els macroprojectes energètics

La iniciativa recorre diferents infraestructures energètiques existents o previstes a Catalunya i Aragó que són controvertides des del punt de vistasocial i mediambiental, com el gasoducte Midcat

Torrent de Colobrers a Castellar del Vallès (Barcelona) per on passa el gaseoducte Midcat / M.G.

Els grans projectes energètics europeus es dissenyen en despatxos, però acaben afectant a poblacions allunyades dels centres de poder, que en moltes ocasions acaben sense tenir ni veu ni vot en l'execució dels mateixos. Aquest cap de setmana, una caravana recorre diversos pobles de Catalunya i Aragó per veure sobre el terreny com es desenvolupen projectes com el Midcat, el gasoducte que ha de travessar els Pirineus a través de Catalunya per portar gas cap a Europa. Es tracta del Volt II, una iniciativa organitzada per la Xarxa de la Sobirania Energètica (XSE) i l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), entre moltes altres plataformes. La ruta va començar aquest dissabte i s'allargarà fins dilluns.

Però el Volt II és molt més que una tasca d'observació de macroprojectes a càrrec d'activistes energètics catalans. El recorregut és l'eina per vincular-se amb grups i lluites locals amb l'objectiu de teixir aliances futures i donar respostes col·lectives als grans projectes energètics, segons explica Mònica Guiteras, de l'ODG. La idea és no quedar-se de braços creuats davant de plans supranacionals com la Unió Energètica, els projectes d'interès comú o el Pla Juncker i actuar tant a nivell local com europeu.

A més, una desena d'activistes internacionals han acudit a la cita, i divendres passat van explicar el Barcelona les seves experiències. És el cas del mexicà Octavio Rosas, catedràtic de la Universitat Nacional i Autònoma de Mèxic, que va detallar les lamentables conseqüències ambientals i econòmiques dels 18 tractats de lliure comerç que ha signat el país. També està a l'autobús del Volt II l'activista anglesa Emma Hugues, detinguda a Bakú al juny per les seves crítiques amb el paper de la companyia petroliera britànica BP a Azerbaidjan ia la interconnexió gasística d'aquest país amb Itàlia.

El Volt II vol ser un catalitzador per debatre sobre democràcia i participació, i com els models energètics impulsats des de Brussel·les pels països europeus afecten la sobirania dels seus pobles. Precisament els activistes fan la seva mirada crítica sobre els dos macroprojectes energètics que la Unió té entre mans a dia d'avui, que s'han accelerat després del conflicte recent entre Ucraïna i Rússia. Un d'ells, el gasoducte Midcat, afecta directament Catalunya, ja que és el tram que ha de portar a França ia tot Europa el gas provinent de països com Algèria. L'altre és el ja citat projecte d'interconnexió gasística entre Azerbaidjan i Itàlia sense passar per Rússia.

A més d'intentar aconseguir que Europa sigui menys dependent del gas rus, aquestes dues grans infraestructures comparteixen una altra característica, i és que han suposat una aliança europea amb països de dubtosa reputació democràtica i règims autoritaris. Transparència Internacional va declarar corrupte de l'any el 2012 al president de l'Azerbaidjan, Ilhan Alíev. Abdelaziz Bouteflika, president d'Algèria des de 1999, està immers en nombrosos casos de corrupció. A més, tant el Midcat com el gasoducte adriàtic són susceptibles de rebre finançament europeu.

Els participants del Volt II en la seva parada a Castellar del Vallès / ODG

"Tenim moltes preguntes sobre tots els projectes. A cada poble esperem que es sumin veïns i entitats que defensen un model energètic alternatiu així com plataformes que treballen diàriament per garantir els drets bàsics", explica Guiteras. Mostra d'això és la participació en el Volt II de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, que estendrà pels pobles de la ruta la seva lluita perquès'apliqui sí o sí la ILP aprovada al juliol.

Després Castellar del Vallès i el Midcat, el Volt II ha visitat Sallent per veure la muntanya de sal d'Iberpotash, que fa dues setmanes va rebre l'enèsim revés judicial amb la desestimació per part del Tribunal Suprem dels recursos presentats pel grup israelià ICL i la Generalitat, anul·lant així l'autorització ambiental utilitzada per Iberpotash. Després la caravana ha anat a Balsareny, on Gas Natural projecta un magatzem geològic de gas, el que implicaria la construcció de 8 cavitats de 30 metres de diàmetre i 200 d'altura situades 700 metres sota terra.

Aquest diumenge, el Volt II continuarà al poble aragonès de Graus, on els activistes contraris al projecte d'interconnexió elèctrica amb França denuncien que Red Eléctrica de España vol recuperar un projecte que el Suprem va tombar el 2005. L'última parada del Volt II serà el poble d'Osca de Sabiñánigo, afectat per un projecte de línia de molt alta tensió.

Imatges de la primera para parada del Volt II a Castellar del Vallès

Alfons Pérez, explica què és el Volt II al programa La Tarda de la Xarxa

Pots escoltar o baixar l'audio (MP3 10mb)

Exposició "El gasoducte Martorell - Figueres"

Ja es pot visitar a la sala d'exposicions de l'Ateneu, al carrer Major 13 de Castellar del Vallès.

Els horaris són pels dies 7-8 i 9 de 19:00 a 21:00, el dissabte 10 de 11:30h a 14:00 i diumenge de 11:00 a 14:00h.

Aquesta exposició és un recull d’imatges, articles i documents que podeu trobar en el bloc de la Plataforma Gasoducte Martorell - Figueres.

L'exposició forma part del Volt II, un repte als grans projectes energètics, i té per objectiu fer visible les deficiències informatives, administratives i d’execució de les obres, que es van posar de relleu en la construcció del gasoducte, així com posar en valor el treball fet per les entitats i la ciudadania. En l'exposició també hi ha algunes de les opinions que es van publicar a la premsa o blocs personals.

El segon tram del MIDCAT (Hostalric-Le Perthus (França)) no pot repetir el mateix procediment que pel primer tram i fins i tot caldria qüestionar la necessitat del gasoducte.

Volt II - Primera parada - 10 d'octubre a Castellar del Vallès

Volt II - Xerrada a Castellar del Vallès

"El boom de les infraestructures energètiques és una bombolla"

Alfons Pérez i Xavier Bella

El passat dimecres 30 de setembre de 2015, Alfons Pérez de la Xarxa per la Sobirania Energètica i l'Observatori del Deute en la Globalització, va explicar part de la trama especulativa que hi ha al darrera del gas i la quantitat d'inversions milionàries que hi ha previstes per promoure el consum d'aquest producte.

Entre d'altres Alfons Pérez va dir:

- ara mateix hi ha un boom d'infraestructures energètiques - 

- quan es diu que estem transitant cap a models que abandonarem els combustibles fòsils, si abandonem els combustibles fòsils vol dir que aquestes infraestructures no són necessàries i per tant quedaran inutilitzades, però si s'utilitzen no complirem amb els compromisos climàtics que haurien de sortir a la COP 21 de final d'any a París - 

Xavier Bella, que va viure la polèmica de la construcció d'aquest gasoducte quan era regidor de l'Altraveu, va presentar la xerrada i va explicar l'experiència que es viure al Vallès quan es va començar a construir el gasoducte Martorell - Figueres, del que en passa un tram per Castellar del Vallès.

Podeu escoltar o baixar l'audio complet d'aquesta xerrada:
Xerrada Volt II 30 de setembre de 2015 a Castellar del Vallès (MP3 35mb)

El Gasoducte Martorell - Figueres continua !

Dissabte 10/10/15

PARADA 1. CASTELLAR DEL VALLÈS.
El Gasoducte Martorell - Figueres continua!

Després de la construcció de la primera part del gasoducte Martorell - Figueres l'any 2012 la Unió Europea impulsa la seva continuació per acabar connectant-lo amb les xarxes franceses creuant terres gironines.

Aquesta segona part anomenada MIDCAT forma part del llistat de Projectes d'Interès Comú (PIC) que reben ajut de diner públic. Alguns d'aquests projectes van més enllà de les pròpies fronteres, com el Corredor de Gas del Sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, una obra faraònica que facilitarà l'intercanvi de € per gas amb el règim corrupte i repressor azerbaidjanès. ENAGAS, constructora del gasoducte Martorell - Figueres i que participa en el CGS, també fa negoci a Mèxic, on multitud de comunitats s'han oposat al Projecte Integral Morelos.

La Xerrada presentarà el Volt i aprofundirà a través de diferents punts de vista, quins interessos hi ha darrera d'aquest tipus mega infraestructures i quins són els seus impactes.

10:30 -11:30 Visita al gasoducte Martorell - Figueres

11:30 - 12:30 Exposició sobre la construcció del gasoducte.

12:30 - 13:45 Xerrada fòrum

Presentació del Volt

El Gasoducte Martorell - Figueres

els impactes de les grans infraestructures.

Per què més gasoductes? 

El sistema gasístic de la UE i el MIDCAT, segona part del gasoducte Martorell - Figueres.
Alfons Pérez, Membre de la Xarxa per la sobirania energètica i de l’Observatori del Deute en la Globalització.

Gas rus? no gràcies . El gasoducte del Corridor de Gas del Sud, des de l’Azerbaidjan a Itàlia.
Emma Hugues (Regne Unit), membre de Platform London 

ENAGAS a Mèxic. 

La imposició del Projecte Integral Morelos.

Octavio Rosas (Mèxic) Catedràtic d’Economia Política en la Facultad de Economía de la Universidad Nacional Autónoma de México i membre del Consejo de Representantes de la Asamblea Nacional de Afectados Ambientales
Debat

14:00 Dinar popular 

Es necessari apuntar-se al dinar a cal.gorina@gmail.com o al telf. 607547242. Preus populars.

16:00 El Volt contínua cap a Balsareny

El Gasoducte Martorell-Figueres continua!

Després de la construcció de la primera part del gasoducte Martorell-Figueres l’any 2012 la Unió Europea impulsa la seva continuació per acabar connectant-lo amb les xarxes franceses. Aquesta segona part anomenada MIDCAT forma part del llistat de Projectes d’Interès Comú (PIC) que la UE vol impulsar amb ajut de diner públic. Alguns d’aquests projectes van més enllà de les pròpies fronteres com el Corredor de Gas del Sud (CGS) que vol portar el gas canalitzat des de l’Azerbaidjan fins a Itàlia, una obra faraònica que facilitarà l’intercanvi de € per gas amb el règim corrupte i repressor azerbaidjanès. ENAGAS, constructora del gasoducte Martorell-Figueres i que participa en el CGS, també fa negoci a Mèxic, on multitud de comunitats s’han oposat al Projecte Integral Morelos.

Alfons Pérez i Xavier Bella, ens en parlaran el proper dimecres 30 de setembre a les 20:00 a la sala d'actes del Mirador de Castellar del Vallès

VOLT II - Farà parada al tram del gasoducte Martorell - Figueras que passa per Castellar

Quina resposta donem des de la sobirania energètica popular?

Volt II: Un repte als grans projectes energètics
Del 9 al 12 d'octubre de 2015

Barcelona - Castellar del Vallès - Sallent - Balsareny - Graus - Sabiñánigo

Inscriu-te ja a http://xse.cat/

Camí destrossat

Pilar Munt, 18/10/13

Autor Josep Graells, del seu bloc Visió Personal

M’agradaria que algú m’expliqués el motiu pel qual s’han arrencat de forma agressiva els marges de terra i la vegetació del camí que passa per Can Sant Pere fins la cruïlla que va a Togores, just dins el límit del terme municipal de Castellar. 

Va ser aquest dimarts quan una màquina va anar retallant la terra del voral del camí destrossant a tort i a dret la vegetació i les branques i les arrels d’alguns arbres. Fins i tot, es va produir la caiguda d’algun arbre com a conseqüència i la remoguda de terra.

Entenc i estic d’acord que certs camins s’han d’arranjar per facilitar el pas de vehicles com tractors, camions de bombers, policia o ambulància, però no comprenc la necessitat de generar tanta destrucció.

El camí ha quedat en un estat deplorable, i si a més li sumem l’estat en què va quedar una part del bosc com a conseqüència de les obres del gasoducte, val més que ens posem tots a plantar arbres i a tenir-ne cura. En aquest tram del camí l’empresa responsable de les obres es va cobrir les espatlles repoblant la zona malmesa. Malgrat tot, el manteniment de la zona llueix per la seva absència i molts del arbres replantats han estat aixafats pel pas de vehicles pesats sent un bon reflex d’aquell pensament descurós basat en “la natura ja s’encarregarà de fer la resta”. He vist, amb sorpresa i alegria, que alguna persona ha decidit de forma desinteressada “adoptar” un d’aquells joves arbres envoltant-lo amb pedretes i anant-lo a regar, tot amb l’esperança que aquella zona desforestada torni a ser un bosc com el del personatge Elzéard Bouffier al llibre “L’home que plantava arbres” de Jean Giono. Senzillament, encoratjador. Prenguem exemple... perquè ningú ho farà per nosaltres. Gràcies i salutacions.

L'esvoranc al torrent de Can Bages

En el projecte del gasoducte Martorell-Figueres no es preveia la complexitat tècnica que suposava creuar els talussos de la zona del Ripoll i per aquest motiu les obres van estar aturades un temps.

El projecte incial d'aquest tram contemplava l'obertura d'unes pistes d'entre 17 i 24 metres, aquestes cotes actualment es superen amb escreix.

L'opció optada finalment, de tunelar les parets laterals del Ripoll, redueix en part l'impacte de l’obra a l'entorn del Ripoll i amaga a la vista el que passa al darrera d’aquestes parets argiloses.

El que s'està fent al torrent de Can Bages, (just darrera els arbres de la dreta, direcció a Sabadell de la carretera B-124) és un nou atemptat sense precedents a la natura i a l'entorn del Vallès.

Les imatges serveixen per denunciar una vegada més la incompetència de les administracions públiques; les que executen, les que permeten i les que "controlen" aquestes obres.