·represa La reactivació del projecte que ha de creuar la demarcació encén la lluita del territori perquè no sigui “una altra MAT” crítica Denuncien l'impacte ambiental que tindrà, tot i que visualment no es vegi tant
 |
| Una passejada per les obres del gasoducte fa uns anys |
Després de la línia elèctrica de 400 kV de la MAT, les organitzacions ecologistes gironines posen en marxa ara la lluita contra una “altra autopista energètica” que ha de travessar les comarques gironines de punta a punta, creuar els Pirineus per l'Albera, i després continuar per la Catalunya del Nord: el gasoducte Midcat, que ha d'estar llest, segons les institucions europees, el 2020, i ha de servir per abastir Europa de gas del nord d'Àfrica. La Unió Europea i els governs espanyol i francès han reactivat aquest projecte, la construcció del qual va iniciar-se el 2011 a Martorell i va quedar aturat el 2012 a l'altura d'Hostalric. Justament l'experiència en aquell primer tram és el principal argument ara dels ecologistes gironins per mobilitzar-se en contra del gasoducte. La Iaeden-Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), juntament amb Tanquem les Nuclears-Comarques Gironines, com a principals representants de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) a la demarcació, han decidit portar a Figueres i Girona una exposició creada per la Plataforma gasoducte Martorell-Figueres per mostrar “les deficiències informatives, administratives i d'execució de les obres” i sobretot com aquestes van comportar “una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, ja que van afectar especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d'arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d'entre 30 i 40 metres d'amplada al llarg del seu recorregut”. Segons explica la portaveu de la Iaeden, Bàrbara Schmitt, “en l'exposició es veu bé que l'impacte és major del que la gent es pot imaginar, sobretot en la fase d'obres. És una franja bastant àmplia que va trinxant el territori, una cicatriu que travessa camps, boscos i rius, sobretot es veu als llocs de diferent altura”. Reconeix que és una infraestructura amb menys impacte visual que les torres de la MAT, però remarca el seu gran impacte ambiental: “Es travessen rieres, per exemple, i s'altera el seu curs.”
Ho veuen com una altra autopista energètica sense beneficis aquí
L'exposició es va inaugurar ahir a la nit amb una conferència a Figueres i es podrà visitar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà fins al 26 de febrer. Al març es traslladarà a Girona: de l'1 al 18 serà a l'Escola Politècnica Superior de la UdG i del dia 21 fins a l'1 d'abril a l'Ateneu Salvadora Catà. Està previst que a Girona s'organitzi també algun col·loqui.
A banda de l'exposició, Schmitt explica que han enviat cartes a tots els ajuntaments que estaran afectats pel projecte.
Pessimistes
La portaveu de la Iaeden admet que són “pessimistes” amb la mobilització que es pot aconseguir, perquè són conscients que “la gent està molt cremada” després de l'experiència de la MAT. “És un projecte europeu. Com hi vols anar en contra després del que ha passat amb la MAT? A més, no té tant impacte visual”, argumenta. Schmitt, però, espera que aquest cop, a diferència de la MAT, s'escolti més el territori i “ens deixin participar”.
LES XIFRES
104 km
són els que té pendents de fer Enagás d'Hostalric a la frontera. A la Catalunya del Nord i Occitània, TIGF en farà 124.
LA FRASE
470 milions
és la inversió prevista per la UE al Midcat. Uns 170 milions són per a Enagás i la resta, per a TIGF.
"Com es veu al tram ja fet, és una franja bastant àmplia que trinxa el territori, una cicatriu que travessa camps, boscos i rius"
Barbara Schmitt
PORTAVEU DE LA IAEDEN
Contra la geopolítica del projecte
Més enllà de l'impacte ambiental, des de les entitats ecologistes es defensa que aquest tipus de projectes no contribueixen a la planificació d'“un futur energètic viable, sostenible i socialment just”. Schmidht argumenta que van en contra també de “la geopolítica del projecte”, perquè serveix a l'estratègia de mercat únic energètic de la UE.
En aquest sentit, són molt crítics també amb el corredor de gas del sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, amb “greus conseqüències socials als països d'origen”.
A més, compara molt el Midcat amb la MAT: “És un projecte que també ve de lluny, imposat des de capitals diverses i Brussel·les, i és també de nou un projecte d'interconnexió, una altra autopista energètica que no servirà per al subministrament d'aquí”.
També denuncia que al darrere, “una mica com en el cas Castor”, hi ha “grans interessos econòmics” perquè reben “subvencions molt importants i moltes facilitats en les tramitacions”.
Un projecte de 315 quilòmetres que inclou un altre túnel a l'Albera
 |
| Mapa |
El Midcat va aparèixer com a projecte l'any 2007 i havia de ser operatiu el 2015. Es tracta de desplegar una canonada de 36 polzades de diàmetre –gairebé un metre– al llarg de 315 km, que van des de Martorell fins a Barbairan (a 16 km de Carcassona). El gasoducte, doncs, ha de suposar un tercer túnel a l'Albera, després del del TAV i el de la MAT. En la banda de l'Estat espanyol –192 km– l'obra va a càrrec d'Enagás i en la de l'Estat francès –124 km–, de TIGF. El Midcat, a més, està coordinat amb la construcció d'un altre gasoducte, l'Eridan, en un altre tram de 190 km que falta per unir les xarxes del sud i les del centre d'Europa i que és a la zona de l'artèria del Roine i que va a càrrec de GRTgas. En total, doncs, són 505 km nous de gasoductes amb l'objectiu d'abastir Europa de gas del nord d'Àfrica i frenar la dependència del gas rus.
Tot i que des de l'Estat francès es va aturar tot el projecte el 2010 per manca de demanda, l'obra es va començar a fer a Martorell el 2011. La part d'Enagás s'havia dividit en dos trams, el gasoducte Martorell-Figueres, de 167 km, que té el projecte fet i és el que es va començar a executar, i el tram de 25 km de Figueres a la frontera, que encara no té el projecte fet. Finalment les obres es van aturar el 2012 a l'altura d'Hostalric, un cop hi havia 88 km construïts.
El 2013 la Comissió Europea va incloure el Midcat dins dels projectes prioritaris que aspiraven a un fons d'ajudes, i se'n va fer una nova planificació el 2014, amb l'any 2020 com a data de finalització. La seva capacitat seria de 230 GWh/d entre l'Estat espanyol i el francès i de 80 GWh/d a l'inrevés. El març del 2015 es va firmar la reactivació oficial del projecte, a Madrid, en una cimera entre els presidents espanyol, francès, portuguès i de la Comissió Europea. I al novembre es va aprovar definitivament com a projecte d'interès comú (PIC) a Brussel·les i el comissari Arias Cañete va anunciar que té un pressupost assignat de 470 milions, dels quals uns 170 són per als 104 km pendents d'Enagás. De moment, aquest gener s'ha anunciat una primera inversió d'1,47 milions per a estudis del tram d'interconnexió. Tant des del govern català com des de Gas Natural s'ha celebrat la reactivació del projecte. La companyia gasista ha afirmat que tenen previstos dos punts de connexió a Girona i Figueres.
