Camí destrossat

Pilar Munt, 18/10/13

Autor Josep Graells, del seu bloc Visió Personal
M’agradaria que algú m’expliqués el motiu pel qual s’han arrencat de forma agressiva els marges de terra i la vegetació del camí que passa per Can Sant Pere fins la cruïlla que va a Togores, just dins el límit del terme municipal de Castellar. 
Va ser aquest dimarts quan una màquina va anar retallant la terra del voral del camí destrossant a tort i a dret la vegetació i les branques i les arrels d’alguns arbres. Fins i tot, es va produir la caiguda d’algun arbre com a conseqüència i la remoguda de terra.
Entenc i estic d’acord que certs camins s’han d’arranjar per facilitar el pas de vehicles com tractors, camions de bombers, policia o ambulància, però no comprenc la necessitat de generar tanta destrucció.
El camí ha quedat en un estat deplorable, i si a més li sumem l’estat en què va quedar una part del bosc com a conseqüència de les obres del gasoducte, val més que ens posem tots a plantar arbres i a tenir-ne cura. En aquest tram del camí l’empresa responsable de les obres es va cobrir les espatlles repoblant la zona malmesa. Malgrat tot, el manteniment de la zona llueix per la seva absència i molts del arbres replantats han estat aixafats pel pas de vehicles pesats sent un bon reflex d’aquell pensament descurós basat en “la natura ja s’encarregarà de fer la resta”. He vist, amb sorpresa i alegria, que alguna persona ha decidit de forma desinteressada “adoptar” un d’aquells joves arbres envoltant-lo amb pedretes i anant-lo a regar, tot amb l’esperança que aquella zona desforestada torni a ser un bosc com el del personatge Elzéard Bouffier al llibre “L’home que plantava arbres” de Jean Giono. Senzillament, encoratjador. Prenguem exemple... perquè ningú ho farà per nosaltres. Gràcies i salutacions.

L’Entesa per Sabadell denuncia el trencament de la Sèquia Monar al seu pas pel Gasoducte

La responsabilitat d’aquesta destrucció recau en Enagas i en el govern municipal, que ha de garantir la total reparació d’aquesta infraestructura

Les darreres pluges han afectat greument la Sèquia Monar en el lloc on es creua amb el Gasoducte Martorell-Figueres. Concretament, en el seu pas per la Verneda de Can Deu, fins el punt de quedar malmesa en aquest indret.

La destrucció de la Sèquia ha estat motivada per l’acció de l’aigua provinent del talús desforestat, perpendicular a la mateixa, originat per la construcció del Gasoducte, que ha provocat el trencament del canal, a cel obert en aquest punt.

Cal recordar que la Sèquia Monar és un element protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS), pel seu valor arqueològic i arquitectònic. Datat ja en el segle X, està catalogat com a Bé Cultural d’interès Local, BCIL.

El dany sofert per la Sèquia és conseqüència de la decisió de fer passar el Gasoducte per aquest espai, de la manca de garanties a l’hora d’executar l’obra per part de la constructora i del poc interès del govern municipal en la vigilància de l’execució. Desinterès rubricat en un conveni amb Enagas en què el govern local acceptava el traçat del gasoducte a canvi de cobrar 106.400 euros i de no qüestionar l’obra.

Aquests aspectes que ja van ser insistentment denunciats per l’Entesa per Sabadell en el seu moment, per exemple en el comunicat emès el 7 d’abril de 2012, on afirmàvem: “... el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sr.Ricard Estrada, es desentén del compliment de les obligacions que té l’empresa constructora, com ara la desforestació amb mitjans manuals de la zona del talús i la preservació de la Sèquia Monar.”

L’Entesa per Sabadell denuncia els danys causats a aquest element patrimonial i exigeix al govern municipal que obligui a Enagas a emprendre de manera urgent les obres de reparació de la Sèquia i en reclami les corresponents responsabilitats.

Inversió de 1.148 milions de la indústria gasista

El Punt Avui+, 26/02/13

La indústria gasista espanyola va invertir l'any passat 1.148 milions d'euros en noves infraestructures, principalment xarxes de transport i distribució, cosa que ha permès arribar als 7,4 milions de punts de subministrament. Segons el balanç del 2012 publicat ahir per l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), les empreses gasistes han invertit més de 14.000 milions des de l'any 2000 en diversos actius, entre els quals hi ha centrals de cicle combinat. L'associació destaca que aquestes centrals van funcionar l'any passat al 19% de la seva capacitat, cosa que va provocar una caiguda del consum de gas en aquest segment del 23%, malgrat que aquesta tecnologia “segueix sent clau en la cobertura de la demanda elèctrica” pel seu suport a les renovables. No obstant això, el creixement de la demanda convencional –llars i indústria–, que va repuntar un 5,7%, va permetre suavitzar la caiguda del consum de gas al 2,8%.

Cepsa i Sonatrach compren el 12% d'Endesa a Medgaz

El Punt Avui+ 12/02/13
 
Cepsa i Sonatrach, dos dels accionistes del gasoducte Medgaz, han exercit el seu dret d'adquisició preferent i compraran el 12% d'Endesa en la infraestructura. Amb aquesta operació, impedeixen que el grup belga Fluxys sigui l'accionista majoritari de Medgaz, ja que el desembre passat ja va adquirir el 20% d'Iberdrola en la infraestructura. L'operació ha tingut un preu de 87,5 milions.

Gas Natural s'assegura el gas algerià amb l'entrada a Medgaz


Gas Natural Fenosa va tancar ahir la seva entrada a una de les infraestructures energètiques més estratègiques de la península Ibèrica. El grup gasista controlat per La Caixa (en un 35%) i Repsol (30%) ha acordat la compra a l'empresa estatal algeriana Sonatrach del 10% del capital del gasoducte Medgaz, que connecta Beni Saf, a la costa algeriana, amb Almeria.

L'operació, que suposarà el desemborsament de 61,9 milions d'euros per part de Gas Natural, s'emmarca en els acords assolits amb Sonatrach el juny de l'any passat i posa punt final a un serial entre les dues companyies que va tenir el seu punt més àlgid a l'estiu del 2010, quan un tribunal arbitral suís va condemnar el grup català a pagar 1.500 milions d'euros a Sonatrach -principal proveïdor de Gas Natural Fenosa- per disputes pel preu del subministrament del gas entre el 2007 i el 2009. Les dues empreses van arribar a un acord, que es va saldar amb un pagament de 1.320 milions d'euros pel contracte de gas entre el 2007 i el 2011 i l'establiment del preu per als pròxims anys. A més, Sonatrach va entrar al capital de Gas Natural amb un 3,85% de les accions després de desemborsar 514 milions. Només quedava un pas: l'entrada de Gas Natural a Medgaz. I ara s'ha consumat.

Seguretat 
La compra d'aquesta participació a Medgaz està associada a la transferència a Gas Natural del 10% de la capacitat de transport del gasoducte. Aquesta capacitat s'utilitzarà per a un nou contracte de subministrament de 0,8 bcm (milers de milions de metres cúbics) de gas. El nou contracte té una duració de 18 anys i els lliuraments s'iniciaran al febrer.

Gas Natural ja disposava de contractes amb Sonatrach a llarg termini per un total de 9 bcm de gas, transportats a Espanya a través del Marroc i de l'estret de Gibraltar pel gasoducte Magrib-Europa, del qual el grup català ja és accionista majoritari. D'aquesta manera, el nou contracte ajuda la companyia catalana a consolidar la seva seguretat de subministrament, entrant a formar part de la segona infraestructura gasista que connecta el nord d'Àfrica i la Península. Per tal de rebaixar la tensió amb Sonatrach, Gas Natural va incorporar al seu consell d'administració el 2010 l'expresident del govern espanyol Felipe González, reconegut per les seves bones relacions amb el Magrib.

La resta d'accionistes de Medgaz són el grup belga Fluxys (que va comprar el mes passat el 32% que sumaven Iberdrola i Endesa per 233 milions d'euros), Sonatrach (26%), Cepsa (20%) i la francesa GDF Suez (12%).

El gasoducte té 210 quilòmetres de longitud que transcorren durant gairebé tot el recorregut sobre el llit marí, fins a dos quilòmetres de profunditat (és el gasoducte més profund del Mediterrani). Va suposar una inversió de 900 milions d'euros.

Algèria és, amb molta diferència, el principal subministrador de gas natural del mercat espanyol, tal com ho constaten les dades del ministeri d'Indústria. L'any 2011 el 37% del gas que va rebre Espanya procedia d'Algèria, molt per davant de Nigèria (19%), Qatar (13%) i Trinitat i Tobago (7%).

Del total de les importacions, un 67% va arribar en forma de gas natural liquat (és a dir, a través de vaixells) a les plantes de regasificació. El 33% correspon als gasoductes.

La Unió Europea veu amb bons ulls la diversificació del subministrament a Espanya, perquè suposa una oportunitat d'or per reduir la dependència europea del gas rus.

El gasoducte de Figueres 
No obstant, per diversificar el subministrament s'ha de superar el coll d'ampolla de la frontera francesa, ja que Espanya només disposa de dos interconnexions gasistes amb França (a través de Larrau, a Navarra, i Irun, al País Basc), i Catalunya, cap. El gasoducte Figueres - frontera francesa, conegut com a MidCat, està aprovat des de fa anys i està previst per a l'any 2018. Ha de permetre duplicar la capacitat d'interconnexió.