El regulador francés cuestiona las interconexiones de gas y electricidad con España

15/06/2016 - Energía Diario

Europa Press/EFE.- El regulador francés en materia de energía, la Comission de Régulation de l’Énergie (CRE), ha emitido un informe en el que cuestiona las interconexiones internacionales de electricidad y gas con España por una posible relación desfavorable entre costes y beneficios.

El presidente de la CRE, Philippe Ladoucette, sostiene que la voluntad de acelerar este proyecto por parte de la Comisión Europea “no está justificada por las necesidades”.

Hace hincapié en que aún en caso de una crisis de aprovisionamiento en Francia que exigiera recurrir a importaciones de gas natural licuado (GNL), “los niveles actuales de capacidades de regasificación en Europa y las capacidades de interconexión entre Francia y España parecen ya suficientes”.

La autoridad reguladora estima que el incremento de las capacidades entre 2013 y 2015 han dejado “un buen nivel de interconexión”, en concreto de 225 gigavatios hora por día.


Tras aludir a lo “complejo y costoso” de los proyectos, el regulador empieza analizando en su informe las interconexiones de gas y, en concreto, la prevista por Cataluña, conocida como Midcat y en la que trabaja Enagás.

Este proyecto costará cerca de 3.000 millones, de los que Francia deberá aportar cerca de 2.000 millones, y la decisión de adoptarlo “no debería ser tomada a la ligera sin un robusto análisis de coste y beneficio”, indica el regulador.

La CRE quiere que se identifiquen y cuantifiquen los beneficios para cada país y se organice la captación de recursos económicos en proporción a este parámetro.

El Midcat, que elevará al 15% la capacidad de interconexión entre ambos países, vino precedido del lanzamiento de una ‘open season’ en 2010 para conocer el interés del mercado. Los resultados de la misma fueron “infructuosos”, afirma el regulador.

“A la vista de la evolución del mercado del gas en los últimos años, caracterizado por la estabilidad de la demanda y la sobrecapacidad existente, se deben reunir varias condiciones para que un proyecto tan costoso pueda lanzarse sin suponer un riesgo demasiado importante sobre los consumidores españoles y franceses”, afirma la CRE.

Junto a esto, reclama un nuevo estudio del mercado por parte de los gestores de las redes gasistas de España y Francia para determinar si realmente existe “necesidad” de esta infraestructura. “En el contexto actual”, advierte, es “probable” que el resultado de esta “llamada al mercado” sea “negativo.

Interconexión eléctrica por Vizcaya

En cuanto al proyecto de interconexión eléctrica por el Golfo de Vizcaya, CRE apela al “prerrequisito esencial” de aclarar las “incertidumbres técnicas” antes de estudiar las oportunidades que conlleva en términos de coste y beneficio.

El regulador dice que su deber legal es “actuar por el bien de los consumidores” y que “trabajará para evitar que queden expuestos a costes considerables relacionados con la construcción de infraestructuras cuyas ventajas para el desarrollo del mercado europeo y la seguridad de suministro no están demostradas”.
Red Eléctrica de España (REE) cuantificó esta semana en 1.900 millones de euros las inversiones necesarias para este proyecto, cuya construcción, si se cumplen los diferentes trámites, podría comenzar en 2019.

La UE signa la subvenció de 5,6 MEuros pels estudis del MidCat que passa per Figueres


El gasoducte millorarà la capacitat d´interconnexió amb la resta d´Europa

ACN La Comissió Europea ha signat aquest dimecres dos acords de subvenció de 5,6 milions d´euros per a la realització dels estudis necessaris per les obres del gasoducte MidCat, que permetrà millorar la connexió entre la Península i la resta d´Europa. "Perquè les empreses i les famílies puguin aprofitar tots els beneficis d´un mercat energètic integrat, l´energia ha de circular lliurement per tot Europa", ha assegurat el comissari europeu de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, coincidint amb la signatura de les subvencions. Segons Cañete, el MidCat acabarà amb "l´aïllament que pateixen alguns Estats membres" especialment els que depenen d´un únic proveïdor de gas.

El projecte MidCat forma part de la llista de Projectes d´Interès Comú de la Unió Europea. El març del 2015, el president de la CE, Jean-Claude Juncker, i els caps d´estat i de govern de França, Portugal i Espanya van remarcar-ne la seva importància estratègia en l´anomenada Declaració de Madrid.

Els fons provenen d´un programa de finançament per a les infraestructures energètiques i cobriran fins al 50% de les despeses subvencionables que realment s´hagin gastat.

L'exposició contra el gasoducte Midcat, a Girona


Foto - Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres
 
Foto - Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres

L'exposició contra el gasoducte Midcat, que la segona quinzena de febrer va ser a Figueres, arriba ara a la ciutat de Girona. Des d'ahir i fins al 18 de març es pot veure a l'Escola Politècnica Superior de la UdG i des del dia 21 fins a l'1 d'abril serà a l'Ateneu Salvador Catà. Arran de la reactivació del projecte que va quedar aturat el 2012 a Hostalric i que ha de creuar la demarcació fins a travessar per un nou túnel els Pirineus, les entitats gironines de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE) van decidir portar a les comarques gironines una exposició creada per la Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres per mostrar les “deficiències” i la “greu agressió” al territori que va suposar el primer tram ja construït. Ahir, coincidint amb la inauguració a Girona, es va fer, a més, una xerrada informativa a la UdG.


Gazoduc France-Espagne, une nouvelle THT ? (Donnez votre avis / sondage)

l'Independant, 1/03/2016
AAA PHOTO/PIXPER
Le gazoduc MidCat devrait prendre le même couloir que la polémique ligne électrique à très haute tension (THT) et la ligne du TGV Perpignan- Barcelone, toutes deux ouvertes en 2014. Le tuyau passera par la plaine du Roussillon, aux environs de Perpignan et du Boulou même si officiellement, on ne connaît pas encore le tracé malgré nos multiples demandes. Une chose est sûre, le sujet demeure sensible chez TIGF (Transport Infrastructures Gaz France) chargé de la construction du long tuyau entre Le Perthus (P.-O.) et Barbaira (Aude) puisque très peu d’information filtre. C’est surement la raison du manque d’écho chez nous. Car, là où il y avait une forte mobilisation populaire contre la THT, le Roussillon tient un rôle plutôt passif dans ce dossier néanmoins capital pour notre territoire.



Le projet MidCat implique plusieurs intermédiaires : Enagàs pour le territoire catalan (et Medgaz pour le raccordement au sud de Barcelone), TIGF (Transport Infrastructures Gaz France) pour le corridor Franco-Ibérique, du Perthus à Barbaira dans l'Aude et GRTgaz (filiale de GDF Suez) en France (via la vallée du Rhône jusqu'à Dunkerque).
  • Coté Espagne En mars 2008, le ministère de l'industrie espagnol lançe une enquête publique de mise en œuvre du projet de gazoduc entre Martorell et Figueres, réalisé par la société Enagàs. Les premiers coups de pioche démarre à l'automne 2011 par cette société publique espagnole de transport. En mai 2012, 88 km de tranchées sont perforées (entre le sud de Barcelone, Sabadell, Caldes de Montbuí, Granollers, Sant Celoni et Hostalric), quand le chantier est stoppé. La France ayant décidé de faire marche arrière à l'arrivée de François Hollande à la tête du pays. Pour la partie sud, plus de la moitié du tracé reste à construire (104 km) : le tronçon d'Hostalric à Gérone, et le tronçon de Gérone à Figueres-le Perthus, en suivant le tracé de la ligne à grande vitesse France-Espagne.
  • Côté France Le raccordement entre l'Espagne et la France doit intervenir au Perthus. C'est la société TIGF qui est chargée des travaux. Le projet prévoit une canalisation de 124 km entre la frontière espagnole (sous les Albères) et la station de compression de Barbaira près de Carcassonne. L'ajout d'une puissance de compression à la station de Barbaira. Ainsi que de possible renforcement du réseau "non déterminé à ce jour", précise la compagnie. Plus au nord, c'est GRTgaz qui est chargé du transport du gaz avec deux stations de compression à Montpellier et à Saint-Martin-de-Crau.

Exposició i xerrada: Arriba el gasoducte MIDCAT

















Exposició sobre l'experiència i l'impacte del primer tram del gasoducte MidCat 
De l'1al 18 de març a l'entrada de l'edifici I de la EPS de la Universitat de Girona.

Conferència inaugural sobre el futur d'aquest projecte d'interconnexió, els seus interessos geopolítics i comparació amb l'experiència de la MAT.

Dia 1 de març a les 19h a la Sala de Graus de la EPS de la Universitat de Girona.

Convoca: Xarxa per la sobirania energètica (Xse).
Col·labora: Associació Naturalista Bitxacs de la UdG.

Seguretat energètica. Per a què? Per a qui?
Aquest febrer i març, les entitats gironines que formen part de la Xarxa per la sobirania energètica (XSE) organitzen a Figueres i Girona una exposició que il•lustra la tramitació i construcció del gasoducte al Vallès.

La construcció del primer tram del gasoducte Martorell – Figueres l’any 2011 va comportar una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, afectant especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d’arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d’entre 30 i 40 metres d’amplada al llarg del seu recorregut.

La construcció d'aquesta primera part del gasoducte es va aturar a Hostalric però ara la Unió Europea impulsa la seva continuació per acabar connectant-lo amb les xarxes franceses creuant terres gironines.

Aquesta segona part anomenada MIDCAT forma part del llistat de Projectes d'Interès Comú (PIC) que reben ajut de diner públic. Alguns d'aquests projectes van més enllà de les pròpies fronteres, com el Corredor de Gas del Sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, i tenen greus conseqüències socials en els països d'origen.

Alerten del perill del gasoducte MidCat a les comarques nord-orientals

16/02/2016 - llibertat.cat

L’exposició “Arriba el gasoducte MidCat” es pot veure del 15 al 26 de febrer al vestíbul del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, després anirà a la UdG i l’Ateneu Salvador Catà de Girona i encara busquem altres municipis interessats en exposar la mostra.


L'exposició "Arriba el gasoducte MidCat" a Figueres
Divendres passat a Figueres, entitats ecologistes gironines, associades amb la Xarxa per la sobirania energètica (Xse), van iniciar una campanya de difusió sobre el projecte del gasoducte MidCat, una nova infraestructura energètica per interconnectar Catalunya i França. Col·loquis amb membres de les plataformes Gasoducte Martorell-Figueres i No a la MAT obren el debat sobre una nova agressió al territori i una exposició itinerant il·lustra els impactes del primer tram ja construït.

La construcció del primer tram d'un projecte conegut en el seu moment com a Gasoducte Martorell-Figueres, va arribar el 2011 fins a Hostalric. Ara, la Unió Europea impulsa la continuació del projecte per interconnectar la península ibèrica i França, a través de les comarques gironines, i va aprovar el que ara anomenen MidCat com a projecte d'interès comú (PIC) el passat 18 de novembre a Brussel·les per la Comissió Europea.

Aquesta setmana, les entitats Associació de Naturalistes de Girona (ANG), IAEDEN– Salvem l’Empordà i Xarxa per la sobirania energètica (Xse) han demanat als ajuntaments afectats pel MidCat que les informin sobre qualsevol tramitació administrativa referent a aquest projecte per poder incidir i presentar al·legacions. Les entitats ecologistes alerten del perill d’una infraestructura que pot tenir importants impactes ambientals a zones d'especial protecció per les aus (ZEPA) i Espais d'interès natural, com els Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma, la sèquia Monar, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet.

Mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea
A Figueres, Alfons Perez de l'Observatori del Deute en la Globalització i també membre de la Xse, va explicar que projectes com el MidCat figuren en estratègies supranacionals de la Unió Energètica o el Pla Juncker i es declaren projectes d’interès comú (PIC), amb l'objectiu de crear un mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea. Els PIC obtenen privilegis en forma de finançament públic i acceleració dels tràmits administratius per la seva execució i les realitats locals, en canvi, es perceben com a actors passius de tot el procés: els projectes de grans infraestructures energètiques destrueixen el territori i vulneren els drets socials, econòmics i culturals de les persones. A més, aquestes estratègies de la UE tenen una forta component d’acció exterior, ja que les infraestructures arriben al Nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caspi on s'extreu el gas.

Greu afectació dels espais naturals del Vallès en el 1r tram del projecte
Des de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, Xavier Arderius va il·lustrar les obres del primer tram i la greu afectació dels espais naturals del Vallès amb un vídeo i va lamentar la total opacitat de les administracions, ajuntaments inclosos, en l'aprovació del projecte i també la manca de control durant les obres. Aquesta plataforma també va crear una exposició sobre la seva lluita que ara es podrà veure a diferents llocs de les comarques gironines: Del 15 al 26 de febrer estarà al vestíbul del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, després anirà a la UdG i l'Ateneu Salvador Catà de Girona i els organitzadors encara busquen altres municipis interessats en l'exposició.

Xavier Llorente de No a la MAT va qualificar el gasoducte i la MAT com a “projectes bessons” i va concloure que les experiències de les dues plataformes pel que fa la relació amb les administracions eren idèntiques i que podran servir per encarar l'oposició al MidCat.

“Dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT
En la tertúlia amb els assistents es va constatar la sensació de “dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT. També es va remarcar que, a banda de l'important impacte ambiental que tenen infraestructures com el gasoducte i que ha quedat molt manifest al tram construït fins a Hostalric, aquest tipus de projecte no contribueix a la planificació d'un futur energètic viable, sostenible i socialment just. Els assistents estaven d'acord que la planificació energètica no pot continuar basant- se en els combustibles fòssils que s'esgotaran en un futur proper i les inversions públiques s'haurien de concentrar en les alternatives viables i sostenibles. Les tres entitats organitzadores volen aprofitar les experiències del primer tram del gasoducte i de la MAT per afrontar aquesta nova agressió al territori i anuncien que buscaran l'aliança amb entitats del costat francès del projecte.

Arriba el MidCat

Les entitats ecologistes alerten de l’impacte que pot tenir el gasoducte a les comarques gironines

La fissura - Pau Subirós, 16 de febrer de 2016

La construcció del gasoducte a la zona del Torrent de Colobrers
(Vallès Occidental) / Plataforma gasoducte Martorell-Figueres
La Comissió Europea acaba de donar un nou impuls al projecte d’interconnexió del transport de gas entre la península Ibèrica i França declarant el gasoducte MidCat com a projecte d’interès comú (PIC). Es tracta de la continuació d’un tram ja existent que en el seu moment es va anomenar Gasoducte Martorell-Figueres i que el 2012 va quedar aturat a l’alçada d’Hostalric per l’oposició de l’estat francès. Ara, en un nou context internacional degut a les tensions polítiques entre la Unió Europea i Rússia, alguns dels estats membres estan recuperant antics projectes destinats a crear una unió energètica i a diversificar la procedència del gas.

L’anunci de la Comissió Europea ha fet saltar totes les alarmes entre les entitats ecologistes gironines que, associades amb la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), han començat a mobilitzar-se per informar i fer difusió del fort impacte mediambiental, polític i social que comporten aquests megaprojectes. El passat divendres organitzaven una primera trobada per exposar el projecte i per avaluar els seus riscos. Així mateix, des de dilluns, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà acull una mostra itinerant sobre l’impacte ambiental que ha suposat el tram de gasoducte ja construït entre Martorell i Hostalric.


QUÈ ÉS EL MIDCAT?

La construcció del gasoducte a la zona del Torrent de Colobrers
 (Vallès Occidental) / Plataforma gasoducte Martorell-Figueres
El MidCat és el nom que ha rebut el gasoducte que interconnectarà les xarxes de gas existents entre Martorell i la ciutat rossellonesa de Barbairan amb l’objectiu d’abastir Europa de gas del nord d’Àfrica. Dels 315 quilòmetres totals, 88 ja es van construir entre 2011 i 2012 amb el projecte que llavors s’anomenava Gasoducte Martorell-Figueres. Aquesta nova fase preveu construir els 227 quilòmetres restants entre Hostalric i Barbairan. A França, el MidCat es preveu connectar amb l’Eridan –un altre gasoducte que travessarà França, també en projecte– per unir les xarxes del sud amb les del centre d’Europa.

Amb la declaració del MidCat com a projecte d’interès comú, la Unió Europea posa de manifest el caràcter estratègic d’una infraestructura que s’engloba dins el que a Europa s’anomena seguretat energètica. Per aquest caràcter prioritari, els PIC obtenen privilegis en forma de grans finançaments amb fons públics europeus –470 milions d’euros, dels quals 170 són per a la part Espanyola del gasoducte– i una acceleració dels tràmits administratius per la seva execució. Aquest darrer factor és el que sol provocar que aquests projectes es vegin sovint involucrats en casos d’opacitat, falta de transparència, irregularitats administratives i manca de control públic.

LES ENTITATS ECOLOGISTES EN ALERTA
A la trobada de Figueres entre entitats ecologistes, amb la intervenció de membres de l’Observatori del Deute en la Globalització (OdG), la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres i No a la MAT; es van posar en comú les informacions de què es disposa sobre el MidCat i es van debatre possibles accions per evitar el que consideren que serà una nova agressió mediambiental. I ho fan des de l’experiència, tant des de la lluita contra la MAT com des de les entitats contràries al gasoducte Martorell-Figueres, que han pogut observar els efectes que el gasoducte ja ha deixat sobre el territori.

Xerrada del passat divendres a Figueres
Un vídeo difós per la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres denuncia com es va dur a terme aquesta infraestructura entre 2011 i 2012, “la canonada travessa conreus i planes, afecta profundament als boscos i al relleu complex de rieres i cingles. Travessa espais protegits als planejaments municipals i també alguns de Natura 2000”. I és que el gasoducte, si bé no té un impacte visual tant agressiu com la MAT ja que passa per sota terra, és especialment destructiu pel que fa a la seva construcció. Suposa l’obertura d’un rasant d’entre 30 i 40 metres d’ample per on passa la maquinària que perfora el subsòl. “Els impactes són sovint superiors a les previsions del projecte en amplada, moviments de terres i afectació a límits”, asseguren des de la plataforma. “S’improvisa i s’ajusta el projecte sobre la marxa, es travessen rius i rieres sense la intervenció de l’Agència Catalana de l’Aigua. Cap autoritat, Generalitat o ajuntaments ha intervingut per controlar la gravetat de les destrosses”.

Tot i que a hores d’ara encara no s’ha fet públic el traçat definitiu del MidCat que connectarà Hostalric amb la frontera francesa, les entitats ecologistes alerten que es podria posar en perill indrets d’especial interès natural com els Estanys de Sils, la Riera de Santa Coloma, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet. Suposarà, a més, la construcció d’un nou túnel a l’Albera que s’afegirà als dos ja existents (el del TAV i la MAT).

OPACITAT I MALES PRÀCTIQUES PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Xaver Arderius, membre de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, explica com les obres d’aquella infraestructura es van dur a terme completament d’esquenes a l’administració pública, sense l’aprovació d’un projecte i imposant un traçat als ajuntaments i a la Generalitat, sense comptar amb la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua. Explica com, sovint, la connivència de les corporacions locals va ser clau: “A Castellar del Vallès, per exemple, les obres del gasoducte es van aprovar en una junta de govern com si fos l’obra d’un particular (2.3.1.2. exp. d'obres núm. O-110015), és a dir, sense l’aprovació del ple municipal. A més, atenint-se a la llei de protecció de dades, ni tan sols es va deixar constància a l’acta”. Arderius explica que van ser les veïnes qui van adonar-se de la magnitud del projecte en trobar-se els operaris i la maquinària obrint la rasa al bosc.

Segons aquest colectiu, la rehabilitació del terreny feta per part de l’empresa constructora Enagas també s’ha dut a terme sense cap tipus de supervisió: “La construcció del gasoducte va començar sense haver-se aprovat el projecte de rehabilitació ambiental”, un aspecte que avui en dia segueix essent denunciat per poblacions com Sabadell que, tres anys després de la construcció del gasoducte, segueix reclamant el compromís d’Enagas per restaurar la séquia Monar, que va patir un trencament arran de la desforestació causada per les obres.

En aquest sentit, l’Associació de Naturalistes de Girona, la IAEDEN–Salvem l’Empordà i la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) ja han enviat cartes a aquells ajuntaments que podrien veure’s afectats pel gasoducte, informant-los del seu impacte i demanant ser informades sobre qualsevol tramitació administrativa referent al projecte.

EL TERRITORI AL FOCUS DE LA GEOPOLÍTICA
Amb el fort impacte que aquests projectes poden tenir sobre el territori es posa de manifest de quina manera els conflictes geopolítics afecten l’entorn local. Així ho reconeix l’Instituto Español de Estudios Estratégicos que, en la seva defensa del MidCat, situa la crisi d’Ucraïna com a detonant d’un projecte per a “convertir Espanya en un actor clau per la seguretat energètica de la UE”. La “diversificació en els nínxols gasístics” a la que es refereixen els diferents estudis suposa, en molts casos, una nova font de conflictes regionals. Actualment a Algèria estan apareixent protestes pels efectes del fracking que extreu el gas que s’envia a Espanya o França (aquest darrer país, per cert, té prohibida aquesta pràctica gràcies a una moratòria).

Segons Alfons Pérez, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i de l’Observatori del Deute en la Globalització, la construcció del MidCat s’ha d’entendre dins un procés global en què la Unió Europea està posant en marxa diversosmegaprojectes de transport gasístic relacionats amb grans empreses: “Ens trobem en una transició oculta cap a un mercat únic en el sector del gas, un sistema similar al que actualment hi ha als Estats Units on l’energia és un actiu financer més que funciona amb les lògiques pròpies del mercat, la compravenda i l’especulació”. Segons Pérez, és l’aposta europea per eliminar progressivament el sistema de relacions bilaterals entre estats proveïdors de gas pels alts costos polítics que això representa. Aquesta nova aposta ens situaria en un nou escenari “on els actors seran les empreses del lobby del gas, grans empreses que creen riquesa gràcies al negoci amb règims dictatorials o països on no es respecten els drets humans”.

UN CLAM PER LA SOBIRANIA ENERGÈTICA
Tots els participants de la trobada de divendres van coincidir en la necessitat d’estar alerta amb l’evolució d’un projecte que consideren “bessó amb la MAT”. Xavier “Tavi” Llorente, membre de la plataforma No a la MAT, explicava que “després de deu anys ens trobem al mateix punt, al mateix lloc i amb la mateixa poca informació”, i que si bé la lluita contra la línia elèctrica va suposar una derrota, l’experiència els demostra que “cal ser més proactius per no tornar a repetir errors”.

L’exposició sobre el MidCat es podrà visitar fins
el 28 de febrer al Consell Comarcal
En aquest sentit, els diferents col·lectius i plataformes iniciaran contactes amb les entitats franceses contràries al projecte per a coordinar-se. I és que al territori francès existeix un gran consens en el rebuig a aquestes agressions contra el paisatge tal com es va demostrar amb la MAT, on la mobilització Non a la THT va aconseguir el soterrament total de la línia elèctrica en territori francès.

Les entitats ecologistes també reclamen un canvi de model en la política energètica i per això denuncien que infraestructures com la del MidCat “ens fan ser cada cop més dependents”, assegura Xavier “Tavi” Llorente. Col·lectius com la Xarxa per la Sobirania Energètica aposten per l’autosuficiència energètica, per les fonts d’energia renovables, per l’autoconsum i per les estacions locals. A més, recorden que el MidCat “no és una altra cosa que una autopista energètica per portar gas a Europa que no tindrà cap benefici energètic per al territori”. Recorden, a més, que una infraestructura com la que suposa el MidCat té un peak point –una operativitat– de 50 anys com a màxim i que, per altra banda, els danys a l’entorn poden ser irrecuperables.

Els ecologistes gironins es mobilitzen contra el gasoducte Midcat

·represa La reactivació del projecte que ha de creuar la demarcació encén la lluita del territori perquè no sigui “una altra MAT” crítica Denuncien l'impacte ambiental que tindrà, tot i que visualment no es vegi tant

Una passejada per les obres del gasoducte fa uns anys

Després de la línia elèctrica de 400 kV de la MAT, les organitzacions ecologistes gironines posen en marxa ara la lluita contra una “altra autopista energètica” que ha de travessar les comarques gironines de punta a punta, creuar els Pirineus per l'Albera, i després continuar per la Catalunya del Nord: el gasoducte Midcat, que ha d'estar llest, segons les institucions europees, el 2020, i ha de servir per abastir Europa de gas del nord d'Àfrica. La Unió Europea i els governs espanyol i francès han reactivat aquest projecte, la construcció del qual va iniciar-se el 2011 a Martorell i va quedar aturat el 2012 a l'altura d'Hostalric. Justament l'experiència en aquell primer tram és el principal argument ara dels ecologistes gironins per mobilitzar-se en contra del gasoducte. La Iaeden-Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), juntament amb Tanquem les Nuclears-Comarques Gironines, com a principals representants de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) a la demarcació, han decidit portar a Figueres i Girona una exposició creada per la Plataforma gasoducte Martorell-Figueres per mostrar “les deficiències informatives, administratives i d'execució de les obres” i sobretot com aquestes van comportar “una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, ja que van afectar especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d'arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d'entre 30 i 40 metres d'amplada al llarg del seu recorregut”. Segons explica la portaveu de la Iaeden, Bàrbara Schmitt, “en l'exposició es veu bé que l'impacte és major del que la gent es pot imaginar, sobretot en la fase d'obres. És una franja bastant àmplia que va trinxant el territori, una cicatriu que travessa camps, boscos i rius, sobretot es veu als llocs de diferent altura”. Reconeix que és una infraestructura amb menys impacte visual que les torres de la MAT, però remarca el seu gran impacte ambiental: “Es travessen rieres, per exemple, i s'altera el seu curs.”

Ho veuen com una altra autopista energètica sense beneficis aquí
L'exposició es va inaugurar ahir a la nit amb una conferència a Figueres i es podrà visitar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà fins al 26 de febrer. Al març es traslladarà a Girona: de l'1 al 18 serà a l'Escola Politècnica Superior de la UdG i del dia 21 fins a l'1 d'abril a l'Ateneu Salvadora Catà. Està previst que a Girona s'organitzi també algun col·loqui.

A banda de l'exposició, Schmitt explica que han enviat cartes a tots els ajuntaments que estaran afectats pel projecte.

Pessimistes
La portaveu de la Iaeden admet que són “pessimistes” amb la mobilització que es pot aconseguir, perquè són conscients que “la gent està molt cremada” després de l'experiència de la MAT. “És un projecte europeu. Com hi vols anar en contra després del que ha passat amb la MAT? A més, no té tant impacte visual”, argumenta. Schmitt, però, espera que aquest cop, a diferència de la MAT, s'escolti més el territori i “ens deixin participar”.

LES XIFRES
104 km
són els que té pendents de fer Enagás d'Hostalric a la frontera. A la Catalunya del Nord i Occitània, TIGF en farà 124.

LA FRASE
470 milions
és la inversió prevista per la UE al Midcat. Uns 170 milions són per a Enagás i la resta, per a TIGF.

"Com es veu al tram ja fet, és una franja bastant àmplia que trinxa el territori, una cicatriu que travessa camps, boscos i rius"

Barbara Schmitt
PORTAVEU DE LA IAEDEN

Contra la geopolítica del projecte
Més enllà de l'impacte ambiental, des de les entitats ecologistes es defensa que aquest tipus de projectes no contribueixen a la planificació d'“un futur energètic viable, sostenible i socialment just”. Schmidht argumenta que van en contra també de “la geopolítica del projecte”, perquè serveix a l'estratègia de mercat únic energètic de la UE.

En aquest sentit, són molt crítics també amb el corredor de gas del sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, amb “greus conseqüències socials als països d'origen”.

A més, compara molt el Midcat amb la MAT: “És un projecte que també ve de lluny, imposat des de capitals diverses i Brussel·les, i és també de nou un projecte d'interconnexió, una altra autopista energètica que no servirà per al subministrament d'aquí”.

També denuncia que al darrere, “una mica com en el cas Castor”, hi ha “grans interessos econòmics” perquè reben “subvencions molt importants i moltes facilitats en les tramitacions”.

Un projecte de 315 quilòmetres que inclou un altre túnel a l'Albera


Mapa
El Midcat va aparèixer com a projecte l'any 2007 i havia de ser operatiu el 2015. Es tracta de desplegar una canonada de 36 polzades de diàmetre –gairebé un metre– al llarg de 315 km, que van des de Martorell fins a Barbairan (a 16 km de Carcassona). El gasoducte, doncs, ha de suposar un tercer túnel a l'Albera, després del del TAV i el de la MAT. En la banda de l'Estat espanyol –192 km– l'obra va a càrrec d'Enagás i en la de l'Estat francès –124 km–, de TIGF. El Midcat, a més, està coordinat amb la construcció d'un altre gasoducte, l'Eridan, en un altre tram de 190 km que falta per unir les xarxes del sud i les del centre d'Europa i que és a la zona de l'artèria del Roine i que va a càrrec de GRTgas. En total, doncs, són 505 km nous de gasoductes amb l'objectiu d'abastir Europa de gas del nord d'Àfrica i frenar la dependència del gas rus.

Tot i que des de l'Estat francès es va aturar tot el projecte el 2010 per manca de demanda, l'obra es va començar a fer a Martorell el 2011. La part d'Enagás s'havia dividit en dos trams, el gasoducte Martorell-Figueres, de 167 km, que té el projecte fet i és el que es va començar a executar, i el tram de 25 km de Figueres a la frontera, que encara no té el projecte fet. Finalment les obres es van aturar el 2012 a l'altura d'Hostalric, un cop hi havia 88 km construïts.

El 2013 la Comissió Europea va incloure el Midcat dins dels projectes prioritaris que aspiraven a un fons d'ajudes, i se'n va fer una nova planificació el 2014, amb l'any 2020 com a data de finalització. La seva capacitat seria de 230 GWh/d entre l'Estat espanyol i el francès i de 80 GWh/d a l'inrevés. El març del 2015 es va firmar la reactivació oficial del projecte, a Madrid, en una cimera entre els presidents espanyol, francès, portuguès i de la Comissió Europea. I al novembre es va aprovar definitivament com a projecte d'interès comú (PIC) a Brussel·les i el comissari Arias Cañete va anunciar que té un pressupost assignat de 470 milions, dels quals uns 170 són per als 104 km pendents d'Enagás. De moment, aquest gener s'ha anunciat una primera inversió d'1,47 milions per a estudis del tram d'interconnexió. Tant des del govern català com des de Gas Natural s'ha celebrat la reactivació del projecte. La companyia gasista ha afirmat que tenen previstos dos punts de connexió a Girona i Figueres.

IAEDEN PREOCUPADA PEL PROJECTE MIDCAT

Febrer 10, 2016, Publicat a Alt Empordà



El grup ecologista de l'Alt Empordà IAEDEN es mostra preocupat pel projecte de gasoducte Midcat, que asseguren que en breu es projectarà el seu pas per les comarques gironines. Des de l'entitat volen donar informació i generar debat sobre aquesta nova infraestructura.

La plataforma ecologista IAEDEN alerta d'una nova infraestructura energètica que passarà per les comarques gironines i per l'Alt Empordà amb un impacte semblant a la MAT. Es tracta d'un gasoducte que ha de connectar amb França, el projecte Midcat.

Des de la plataforma ecologista volen generar debat al voltant d'aquesta infraestructura i explicar l'experiència de llocs com a Castellar del Vallés, on ja s'ha instal·lat. Per això han organitzat una xerrada aquest divendres a les vuit del vespre a Can Met a Figueres.

Per la IAEDEN cal una reflexió del territori al voltant de l'energia i aquesta xerrada anirà acompanyada d'una exposició al Consell Comarcal. La intenció és que els altempordanesos tinguin la informació sobre el projecte i l'impacte que tindrà per la comarca.

S’inicia la mobilització contra el gasoducte MidCat a comarques gironines

Dia: 12 de febrer de 2016
Hora: 20.00h
Lloc: Can Met (c. Sant Vicenç 30, 1r, Figueres)



Seguretat energètica. Per a què? Per a qui?

Exposició sobre l'experiència i l'impacte del primer tram del gasoducte MidCat - Conferència inaugural sobre el futur d'aquest projecte d'interconnexió, els seus interessos geopolítics i comparació amb l'experiència de la MAT.

Aquest febrer i març, les entitats gironines que formen part de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) organitzen a Figueres i Girona una exposició que il·lustra la tramitació i construcció del gasoducte al Vallès.

La construcció del primer tram del gasoducte Martorell – Figueres l’any 2011 va comportar una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, afectant especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d’arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d’entre 30 i 40 metres d’amplada al llarg del seu recorregut.

La construcció d'aquesta primera part del gasoducte es va aturar a Hostalric però ara la Unió Europea impulsa la seva continuació per acabar connectant-lo amb les xarxes franceses creuant terres gironines.

Aquesta segona part anomenada MIDCAT forma part del llistat de Projectes d'Interès Comú (PIC) que reben ajut de diner públic. Alguns d'aquests projectes van més enllà de les pròpies fronteres, com el Corredor de Gas del Sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, i tenen greus conseqüències socials en els països d'origen.

Esperem la vostra assistència davant de la primera gran acció a comarques gironines contra aquest projecte.

Convoca: Xarxa per la sobirania energètica (Xse)

Impacte ecològic del gasoducte

Guillem Arderius i Roger Garcia (1r de Batxillerat), Institut Puig de la Creu, abril de 2013



El gasoducte Martorell-Figueres, havia de servir per connectar amb la xarxa de transport gasístic d'Europa. A principi del 2012 es van iniciar les obres de la part del traçat que passa dins del terme municipal de Castellar.

Aquesta obra ha afectat zones boscoses i els torrents de Can Bages i de Colobrers. S'ha destruït una franja neta de 24m d'amplada per soterrar el tub d'aquest gasoducte de 92cm de diàmetre. A l'hora de la construcció, s'ha sobrepassat en alguns trams aquesta amplada amb escreix.

Els dos torrents tenen alt valor ecològic, hi abunden les pinedes de pi blanc i els alzinars amb un sotabosc ric i variat quan el torrent travessa una zona ombrívola i humida. Podem trobar alguns arbres com els pollancres i saücs i herbes grans de joncs, càrex, marxívols, i en alguns indrets domina una
catifa de cues de cavall, falgueres i molses que donen testimoni d'un ambient de ribera. Tant el torrent de Can Bages, com el de Colobrers tenen trams profunds amb parets argiloses i poc consolidades. Aquesta varietat de medis afavoreix la presència de moltes espècies de la fauna comuna de zones típicament mediterrànies.

Un altre aspecte a destacar de l’interès ecològic d’aquests espais naturals és el seu valor com a connectors ecològics en unes comarques tan malmeses.

L’impacte que suposa l'obra del gasoducte i les irregularitats que s'hi han donat, ha fet que una cinquantena d'entitats s'oposin al projecte d'aquest gasoducte i hagin demanat la constitució d'una comissió, amb representació d'entitats ecològiques entre d'altres, per fer el seguiment per assegurar-
ne una bona restauració.
Tot plegat encara ha indignat més quan s'ha sabut que l'estat francès ja havia descartat la connexió amb la xarxa europea el juliol de 2010, més de mig any abans de l'aprovació definitiva per part del Ministerio de Industria.

Ens resulta impactant la imatge d’una destrucció de bosc tan extensa pel simple fet de construir un gasoducte que no arriba a un metre de diàmetre. Actualment ja s’ha començat la restauració. En el torrent de Colobrers ja han posat les pedres per la contenció de terres i refer els nivells originals. Més endavant s’haurà de fer la replantació d’arbres i s’aplicaran les hidrosembres i mantes orgàniques.

Aquesta obra mal plantejada provoca un desequilibri paisatgístic i ambiental, afectant rius, torrents, camins per passejar, etc. I tot ve donat per una finalitat econòmica, tot i que és discutible ja que no surt gaire rentable, sense tenir en compte el medi ambient. Malgrat la restauració, caldrà el pas de molts anys per tornar a un estat semblant al que hi havia abans de la destrucció.

Si seguim així, no farem més que destruir allò que és nostre, allò que és la nostra realitat i l'entorn que hem de cuidar, perquè caldria recordar que no som els amos d'aquesta terra, simplement en som passatgers.

Regeneració d’un tram afectat pel gasoducte Martorell-Figueres

D'esquena Joan Cuscó, explicant la restauració vegetal de les obres del 
gasoducte Martorell-Figueres. (10/10/15 - parada Volt II al torrent de Colobrers )

Un jove de Sabadell va  fer el treball de recerca sobre la restauració del gasoducte Martorell - Figueres al seu pas per Castellar del Vallès, a la zona del riu Tort.

Joan Cuscó autor d'aquest treball actualment està estudiant biologia ambiental a l'Universitat Atònoma de Barcelona i va participar en el Volt II al seu pas per Castellar, va ser qui ens va explicar com s'hauria d'haver fet la restauració de la vegetació que es va desmuntar amb les obres del gasoducte.

En el document podreu llegir àmplia informació sobre els gasoductes i els factors que s'haurien d'haver tingut en compte per la restauració d'aquest espai.

En aquest enllaç podeu llegir el treball de Joan Cuscó:
Regeneració d’un tram afectat pel gasoducte Martorell-Figueres, Joan Cuscó, 2015