Xerrada i inauguració d'exposició fotogràfica a Banyoles el 24 de Març


Demà divendres 24 de Març s'inaugura al Casal Popular del Pla de l'Estany (Banyoles) l'exposició fotogràfica amb imatges de l'impacte que va causar la construcció del primer tram del gasoducte MidcAT. A les 20h es durà a terme una xerrada-debat amb alguns membres de la Plataforma Resposta al MidcAT i es serviran tapes i begudes a preus populars.

Us recordem que podeu aderir-vos al manifest de la plataforma fent click aquí.

Us hi esperem!



Manifest de la Plataforma Resposta al MidcAT

La Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), la IAEDEN-Salvem l'Empordà, Bitxacs de la UdG, l'Observatori del Deute de la Globalització (ODG), l’Assemblea de Joves del Gironès i Ecologistes en Acció, així com diverses persones a títol individual, van constituir el passat 9 de febrer una plataforma ciutadana (Plataforma resposta al MidcAT) per fer visible el rebuig ciutadà a aquesta infraestructura gasística, així com al model que respon, i reivindicar una transició energètica, més respectuosa amb l'entorn i les persones i que vagi en consonància amb el territori i les necessitats de mitigació i adaptació davant del canvi climàtic. 

A continuació podeu llegir el manifest, al qual us hi podeu adherir signant aquí:

"El projecte MidcAT és una megainfraestructura gasística promocionada per l’estat espanyol i declarada d’interès comunitari per la Unió Europea. L’objectiu d’aquest projecte de l’empresa Enagas i del ministeri de indústria és gairebé duplicar la capacitat exportadora de metà (gas “natural”) de la península ibèrica i connectar via gasoducte el centre d'Europa amb els camps d'extracció. El gas pot venir d'Algèria passant per Algesires o directament a Almeria pel Medgaz o dels ports de BCN, Sagunt, Cartagena i per tant, provenir de Qatar, Trinitat i Tobago o Nigèria. 

El Midcat és un gasoducte de 311km i 1m de diàmetre entre Catalunya (Martorell) i Occitània (Barbairan), on el primer tram (Martorell - Hostalric) es va construir el 2011. La construcció del primer tram es va dur a terme sense cap tipus de consciència ambiental o procés de restauració adient, i amb un lamentable procés de participació o consulta amb les comunitats de les poblacions afectades. Es preveu que el gasoducte continuï creuant i malmetent més espais naturals, rius, boscos i terres de conreu, aquest cop cap a les comarques de La Selva, Gironès, Pla de l’Estany, Empordà, Vallespir, El Roselló i l’Aude. A aquesta infraestructura s’hi destinarà una quantitat enorme de diners públics, concretament 480 M€ dels 3.000 M€ de cost total. 

Com a resposta als arguments dels promotors del MidCAT, els/les sotasignants ens manifestem en contra d’aquest projecte i diem: PROU! 

No volem tornar a viure l'experiència de la MAT ni la dels territoris del primer tram del gasoducte: volem ser consultats! Tenim els coneixements tècnics i polítics per oposar-nos a aquest projecte i el model energètic que li dóna cobertura: 

El MidcAT continua el model extractivista en els països del sud, perpetuant la divisió entre centre i perifèries del sistema econòmic global. I així també externalititza els impactes ambientals als països del sud. Els recursos gasístics del Magreb són majoritariament de propietat d’empreses europees, que aprofiten per utilitzar tecnologies prohibides (com el fracking) en els seus països d’origen: una clara mostra de neocolonialisme. Si s’estén l’extracció per fractura hidràulica a Algèria (legal des del 2013), l’aqüífer que sosté la vida en aquesta zona àrida es podria veure seriosament amenaçat. 

El gas natural és un gas d’efecte hivernacle. El metà és un hidrocarbur extret del subsòl, de quantitat finita i que allibera CO2 quan es combustiona. No és una font d’energia neta, ni cap solució a la necessària transició energètica que hem d’adoptar de forma inminent. En un context tan urgent de crisi climàtica, en el que ens estem apropant perillosament a un canvi de règim a nivell global, i amb el gran impacte que suposa el metà a curt termini, doncs el metà és 86 vegades més agressiu que el CO2, no podem acceptar noves infrastructures que ens lliguin als combustibles fòssils per a les properes dècades. Així doncs, el MidcAT és una violació de l’acord de París del COP21, que es compromet a abandonar de forma immediata l’ús dels combustibles fòssils. 

El MidcAT respon a un model energètic obsolet, basat en la centralització de la producció energètica i les megainfraestructures, prioritza els interessos de l'oligopoli energètic davant dels interessos dels ciutadans, privatitza els beneficis i col·lectivitza els impactes. El MidcAT no servirà per a la millora del subministrament a la població local (que ni tant sols és necessari). Aquesta és una mentida que ja ens van voler fer creure amb la MAT i que tampoc ens la creiem ara. Tant per la MAT com pel MidcAT el territori afectat és només un lloc de pas. El MidcAT és només una peça en un panorama geopolític que no té en compte a les persones, ni els drets humans i es basa tan sols en l'explotació de recursos com a font d'enriquiment econòmic dins un sistema extractivista i capitalista. 

Els sotasignants volem que Catalunya sigui productora i consumidora d’energies renovables enlloc de ser només l’autopista energètica cap el neoliberalisme i el neocolonialisme. Cal reduir el consum d’energia i per models de producció 100% renovables i de generació distribuïda. Per això demanem que no s’inverteixi en el MidcAT sinó en la recerca i el desenvolupament de les energies renovables. Volem una desinversió total en combustibles fòssils i nuclears.

El MidcAT suposa una greu amenaça a la democràcia i a la participació ciutadana popular. Cal avançar cap a un nou paradigma energètic, basat en la sobirania popular, en la governança i l'apoderament de les persones. Els/les sotasignants ens oposem a una nova imposició d’una mega-infraestructura sense ser informats i consultats degudament, sense que s’hagin estudiat alternatives, i sense tenir en compte el territori, paisatge i medi natural que afectaria. Volem avançar cap a un model energètic democràtic vinculat al territori. 

Per tot això diem NO al MidcAT, diem NO a l’oligopoli, diem NO a la Unió Energètica i als tractats de lliure comerç. I diem SÍ. SÍ a la governança dels pobles. SÍ a les energies renovables i la generació distribuïda. SÍ a la reducció del consum i SÍ a la lluita contra el canvi climàtic."

Así mantiene la Unión Europea la dependencia del gas


Fractura hidràulica,  7 de marzo de 2017
Publicamos hoy este post de Frida Kieninger, compañera de Food and Water Europe, donde nos alerta del oscuro proceso de selección de proyectos de conexión energética en la UE, que está priorizando un combustible, el gas, cuya demanda real está cayendo desde hace años.

El 17 de febrero, la Comisión Europea publicó el resultado de la convocatoria para la financiación del Mecanismo “Conectar Europa” (MCE), una herramienta de financiación que promueve “el desarrollo de redes transeuropeas de transporte, energía y telecomunicaciones que sean de alto rendimiento, sostenibles y estén interconectadas de manera eficiente”. Hemos observado con detenimiento el impacto que tiene el instrumento de financiación en la infraestructura energética y descubrimos que el MCE no logra garantizar interconexiones eficientes y mucho menos sostenibles.

Desde su creación en el año 2014, el MCE ha invertido mil millones de euros en proyectos de suministro de gas, mientras que los proyectos de electricidad solamente recibieron cerca de  532.000.000€. Estos números van en contra del objetivo manifestado por el MCE de adjudicar la mayor parte de sus fondos a los proyectos de electricidad, y a la necesidad que tiene la propia Comisión de que Europa invierta 140 mil millones más en electricidad y “solo” 70 mil millones en infraestructura gasista.

El mundo al revés
Lamentablemente, como en muchos otros casos, la Comisión Europea actúa en contra de sus declaraciones y objetivos y no es extraño que, tras la última convocatoria para financiación del MCE, los proyectos de suministro de gas hayan recibido otros €228.000.000, mientras que los del sector eléctrico solo obtuvieron €176.000.000. Los proyectos que obtuvieron dinero de la Unión Europea son los llamados “PIC” o Proyectos de Interés Común. Una vez que un proyecto se considera un PIC, ya no solamente está apto para recibir fondos del MCE, sino que también puede obtener otros beneficios como la agilización en los procedimientos de concesión, una evaluación ambiental más rápida y un mejor tratamiento normativo. Para llegar a ser un PIC, los candidatos deben atravesar un proceso de selección en el cual, si tienen éxito, al final se los incluye en la Lista de PIC de la Unión Europea. Hasta el momento se han publicado dos de estas listas en 2013 y 2015 y se espera que la próxima se publique a finales de 2017. Estamos monitoreando de cerca el continuo proceso de selección de los proyectos de suministro de gas y los problemas que existen detrás de él.

El “Proceso de los PIC” ¿Qué es sostenible en lo que se refiere al gas?
Actualmente, se están evaluando los proyectos del MCE que se han postulado para la condición de PIC en la tercera “lista PIC”. A mediados de febrero, se llevaron a cabo reuniones en la cuales se presentaron y discutieron los proyectos candidatos. Para llegar a ser considerado un PIC, un proyecto de suministro de gas debe cumplir con ciertos requisitos: debe contribuir a la integración del mercado, tener un impacto transfronterizo, aumentar la competitividad, mejorar la seguridad del suministro y contribuir en las metas de la Unión Europea relacionadas a la energía y el clima.

Cumplir con este último requisito no es la única parte engañosa. Tanto el beneficio económico de casi todos los proyectos de infraestructura gasista propuestos, como su contribución a la seguridad del suministro son sumamente cuestionables: con un exceso de capacidad para una gran infraestructura gasista, la Unión Europea ya es resistente a posibles interrupciones y el riesgo de activos en desuso (stranded assets) aumenta con cada euro de los impuestos de contribuyentes de la Unión Eropea que se invierte en más tuberías o terminales de Gas Natural Licuado (GNL). No es real el criterio de “sostenibilidad” que utilizan algunos promotores que afirman que su proyecto será bueno para nuestro medio ambiente ya que reemplaza a los combustibles “más sucios” por gas. En muchos casos, en especial si es gas extraído mediante la técnica fracking y convertido en GNL, no es mejor para el medio ambiente que otras alternativas, e incluso tiene mayor potencial de calentamiento global que el carbón.

Un proceso no tan “neutral”…

Entonces, ¿por qué tantos proyectos de suministro de gas innecesarios terminan siendo parte de esta lista “VIP”? Bueno, para ser elegibles, todos los proyectos deben estar incluidos en el Plan denominado Ten Year Network Development Plan (TYNDP) que reúne los planes de desarrollo de transporte que se consideran necesarios para cumplir con las metas políticas de la Unión Europea. El TYNDP es elaborado por la Red Europea de Gestores de Sistemas de Transporte de Gas (ENTSO-G, por sus siglas en inglés), cuyos miembros son los mismos que postulan sus proyectos como candidatos a los PIC: Los gestores de sistemas de transporte. Con el fin de evaluar cuál de los proyectos presentados finalmente obtiene un lugar en la lista de PIC, la Comisión precisa un análisis costo-beneficio. Y adivinen quién lleva a cabo este análisis. ¡ENTSO-G!

A pesar de que, al fin y al cabo, el Parlamento Europeo teóricamente tiene voz y voto en la lista de los PIC, este paso es una simple formalidad: los diputados solo pueden aprobar o rechazar la lista completa de PIC que contiene todos los proyectos de suministro de gas y, a su vez, todos los de electricidad. Votar en contra de los más de 100 proyectos de gas y electricidad es políticamente imposible.

Luchemos contra este injusto proceso
Está claro que es necesario revisar todo el proceso de selección de PIC para obtener un sistema energético sustentable, ecológica y económicamente. Continuaremos observando este proceso tendencioso y tratando de hacer oír nuestras voces. Muy pronto, los grupos nacionales y locales también tendrán la posibilidad de dar sus opiniones con respecto a los candidatos a PIC y nosotros haremos todo lo posible para fomentar la participación local en el procedimiento.

Artículo de Frida Kieninger, publicado el 27 de febrero de 2017 por Food and Water Europe, y traducido por Fiorela Micoccimiembro de Traductores en Acción, la red de Intérpretes y Traductoras/es voluntario/as de Ecologistas en Acción.

Las grandes industrias acusan a Francia de bloquear la conexión del gasoducto Midcat

Culpan al comisario Arias Cañete de no presionar para que los franceses construyan el tramo aprobado por la Comisión y el BEI

Julian González, 24 octubre 2016 



Gasoducto
Los grandes consumidores de gas industrial están en guerra contra las autoridades francesas y el comisario europeo de Energía, Miguel Arias Cañete, por el parón que está sufriendo el gasoducto MidCat, que unirá los Pirineos con las vías Norte-Sur de Francia. Al Gobierno galo le acusan de estar bloqueando el proyecto y a la Comisión de Energía y Medio Ambiente y a su titular, Miguel Arias Cañete, de no estar haciendo nada por agilizar el tema.

Lo único que les queda es que el fu­turo Gobierno re­tome el pro­yecto. “Los del otro lado de la fron­tera no quieren el ga­so­duc­to”. Con esta frase tan con­tun­dente el pre­si­dente de los grandes con­su­mi­dores re­pre­sen­tados en Gas Natural, Juan Vila, se des­pachó contra el Ejecutivo galo, ante la falta de com­pro­miso que existe por parte del país ve­cino. El se­gundo flanco de los dardos fue contra el co­mi­sario Arias Cañete, a quien han pe­dido una reunión ur­gente para abordar la si­tua­ción, y a quien res­pon­sa­bi­lizan de que el ga­so­ducto Midcat siga en el baúl de los re­cuer­dos.

¿Somos Europa o no?, se pre­guntó Vila en la Asamblea de la so­ciedad ga­sista. ¿Tenemos de­recho o no a una co­ne­xión con Europa?, si­guió pre­gun­tando. “Que nos lo diga Cañete”, re­calcó, en un tono cal­mado pero di­recto contra la falta de com­pro­miso que está de­mos­trando la Comisión de Energía, el or­ga­nismo de quien de­pende re­ciba el im­pulso que se ne­ce­sita y quien debe exigir a Francia que no ponga im­pe­di­mentos al mismo.

El pre­si­dente de Gas Industrial ha anun­ciado que, en las pró­ximas fe­chas van a tener un en­cuentro con el co­mi­sa­rio, pero sin mu­chas es­pe­ranzas de que vayan a lo­grar algún com­pro­miso se­rio. Las grandes in­dus­trias con­su­mi­doras de gas ven en este pro­yecto la única vía para que los pre­cios del gas bajen en España y se co­lo­quen al nivel del resto de los países eu­ro­peos. “Debemos tener los mismos pre­cios a ambos lados de la fron­tera y de­be­ríamos dis­frutar de los mismos pre­cios que Centroeuropa”, señaló Vila.

Un pro­yecto vital para la gran in­dus­tria

“Esta co­ne­xión es vital para no­so­tros. Así po­dremos ir a com­prar donde y como que­ra­mos”, dijo en la Asamblea anual el má­ximo re­pre­sen­tante de los in­dus­triales con­su­mi­dores de gas. La aso­cia­ción, que in­tegra a más de 60 em­pre­sas, reitera la im­pe­riosa ne­ce­sidad para la in­dus­tria es­pañola de contar con un gas com­pe­ti­tivo res­pecto a Europa. Según de­nuncia Vila, los peajes son hasta tres y cuatro veces más ele­vados que los que se mueven al otro lado de los Pirineos.

En la ac­tua­li­dad, más del 62% del gas na­cional lo con­sume la gran in­dus­tria, con una fac­tu­ra­ción que su­pera los 3.500 mi­llones de euros anua­les. Tal y como seña­lan, las em­presas es­pañolas han lle­gado a pagar por el gas que con­sumen entre un 20% y un 25% más que sus com­pe­ti­dores eu­ro­peos. Solo los costes re­gu­lados re­pre­sentan el doble que los que so­portan los fran­ce­ses, el triple de los bri­tá­nicos y hasta seis veces los costes que tienen los ale­ma­nes.

Y es que, el pro­yecto en el que el pre­si­dente de la Comisión Europea, Jean Claude Juncker, y el Banco Europeo de Inversiones, Werner Hoyer, seña­laron en su día como algo prio­ri­tario para unir toda Europa por ga­so­ducto está cho­cando con el muro fran­cés. La pri­mera fase del mismo in­cluye la cons­truc­ción de un tubo de unos 235 ki­ló­me­tros de ga­so­ducto y una in­ver­sión de 470 mi­llones de eu­ros. De esa pri­mera fase, unos 150 mi­llones de in­ver­sión son para el tramo es­pañol y otros 320 mi­llones de euros para la zona fran­cesa.

En España, ya está cons­truido el tramo que une Barcelona con Hostalric, mien­tras que el tra­zado que en­la­zará Hostalric con la fron­tera fran­cesa está de­fi­nido y las li­cen­cias am­bien­tales au­to­ri­za­das, pero se en­cuentra pa­ra­li­zado. ¿Razones? Nadie da ex­pli­ca­ciones de por qué.

Francia mira para otro lado

Desde que se desa­rro­llaron los pri­meros en­cuen­tros bi­la­te­rales entre España y Francia para au­mentar la ca­pa­cidad de in­ter­co­ne­xión eléc­trica y ga­sista entre ambos paí­ses, ambos go­biernos de­jaron claro que había que lo­grar un en­ten­di­miento mutuo de los marcos re­gu­la­to­rios y de las le­gis­la­ciones entre po­bla­ciones para que ayun­ta­mientos y cor­po­ra­ciones no pu­sieran trabas a los pro­yectos ga­sista y eléc­trico pen­dien­tes. En cam­bio, sigue ha­biendo una cierta co­rriente opo­si­tora en Francia a que el ga­so­ducto no se realice.

Aparte del be­ne­ficio que el ga­so­ducto puede su­poner para las in­dus­trias es­pañolas porque se aba­ra­taría el pre­cio, España tiene una so­bre­ca­pa­cidad en las in­fra­es­truc­turas de gas na­tural que po­dría uti­lizar si el pro­yecto se ma­te­ria­li­zase. En la ac­tua­li­dad, existen seis plantas de re­ga­si­fi­ca­ción en Barcelona, Huelva, Cartagena, Bilbao, Sagunto y Mugardos (La Coruña), con una media de uti­li­za­ción por de­bajo del 20%, y otra en El Musel (Gijón) que está en hi­ber­na­ción.

“Somos una isla ener­gé­tica y el nivel de con­cen­tra­ción del mer­cado mi­no­rista es­pañol es muy alto. Contamos con pocos agentes ac­tivos y es­casa li­qui­dez. El 76% de los costes del sis­tema ga­sista es­pañol son trans­porte y dis­tri­bu­ción”, sub­ra­yan. La pa­tronal Gas Industrial pide al pró­ximo Gobierno que “aborde se­ria­mente la co­ne­xión con Francia, y que ponga en valor las es­truc­turas in­fra­uti­li­za­das”.

En marzo de 2015, los pre­si­dentes del Gobierno de España, Mariano Rajoy; Francia, François Hollande, y el ex primer mi­nistro de Portugal, Pedro Pasos Coelho, fir­maron un pacto para im­pulsar las in­ter­co­ne­xiones eléc­tricas y ga­sista. En 18 meses que han trans­cu­rrido desde en­ton­ces, apenas se ha hecho nada. La pa­rá­lisis del Gobierno en fun­ciones ha con­tri­buido para que Francia mire hacia otro lado.

El regulador francés cuestiona las interconexiones de gas y electricidad con España

15/06/2016 - Energía Diario

Europa Press/EFE.- El regulador francés en materia de energía, la Comission de Régulation de l’Énergie (CRE), ha emitido un informe en el que cuestiona las interconexiones internacionales de electricidad y gas con España por una posible relación desfavorable entre costes y beneficios.

El presidente de la CRE, Philippe Ladoucette, sostiene que la voluntad de acelerar este proyecto por parte de la Comisión Europea “no está justificada por las necesidades”.

Hace hincapié en que aún en caso de una crisis de aprovisionamiento en Francia que exigiera recurrir a importaciones de gas natural licuado (GNL), “los niveles actuales de capacidades de regasificación en Europa y las capacidades de interconexión entre Francia y España parecen ya suficientes”.

La autoridad reguladora estima que el incremento de las capacidades entre 2013 y 2015 han dejado “un buen nivel de interconexión”, en concreto de 225 gigavatios hora por día.


Tras aludir a lo “complejo y costoso” de los proyectos, el regulador empieza analizando en su informe las interconexiones de gas y, en concreto, la prevista por Cataluña, conocida como Midcat y en la que trabaja Enagás.

Este proyecto costará cerca de 3.000 millones, de los que Francia deberá aportar cerca de 2.000 millones, y la decisión de adoptarlo “no debería ser tomada a la ligera sin un robusto análisis de coste y beneficio”, indica el regulador.

La CRE quiere que se identifiquen y cuantifiquen los beneficios para cada país y se organice la captación de recursos económicos en proporción a este parámetro.

El Midcat, que elevará al 15% la capacidad de interconexión entre ambos países, vino precedido del lanzamiento de una ‘open season’ en 2010 para conocer el interés del mercado. Los resultados de la misma fueron “infructuosos”, afirma el regulador.

“A la vista de la evolución del mercado del gas en los últimos años, caracterizado por la estabilidad de la demanda y la sobrecapacidad existente, se deben reunir varias condiciones para que un proyecto tan costoso pueda lanzarse sin suponer un riesgo demasiado importante sobre los consumidores españoles y franceses”, afirma la CRE.

Junto a esto, reclama un nuevo estudio del mercado por parte de los gestores de las redes gasistas de España y Francia para determinar si realmente existe “necesidad” de esta infraestructura. “En el contexto actual”, advierte, es “probable” que el resultado de esta “llamada al mercado” sea “negativo.

Interconexión eléctrica por Vizcaya

En cuanto al proyecto de interconexión eléctrica por el Golfo de Vizcaya, CRE apela al “prerrequisito esencial” de aclarar las “incertidumbres técnicas” antes de estudiar las oportunidades que conlleva en términos de coste y beneficio.

El regulador dice que su deber legal es “actuar por el bien de los consumidores” y que “trabajará para evitar que queden expuestos a costes considerables relacionados con la construcción de infraestructuras cuyas ventajas para el desarrollo del mercado europeo y la seguridad de suministro no están demostradas”.
Red Eléctrica de España (REE) cuantificó esta semana en 1.900 millones de euros las inversiones necesarias para este proyecto, cuya construcción, si se cumplen los diferentes trámites, podría comenzar en 2019.

La UE signa la subvenció de 5,6 MEuros pels estudis del MidCat que passa per Figueres


El gasoducte millorarà la capacitat d´interconnexió amb la resta d´Europa

ACN La Comissió Europea ha signat aquest dimecres dos acords de subvenció de 5,6 milions d´euros per a la realització dels estudis necessaris per les obres del gasoducte MidCat, que permetrà millorar la connexió entre la Península i la resta d´Europa. "Perquè les empreses i les famílies puguin aprofitar tots els beneficis d´un mercat energètic integrat, l´energia ha de circular lliurement per tot Europa", ha assegurat el comissari europeu de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, coincidint amb la signatura de les subvencions. Segons Cañete, el MidCat acabarà amb "l´aïllament que pateixen alguns Estats membres" especialment els que depenen d´un únic proveïdor de gas.

El projecte MidCat forma part de la llista de Projectes d´Interès Comú de la Unió Europea. El març del 2015, el president de la CE, Jean-Claude Juncker, i els caps d´estat i de govern de França, Portugal i Espanya van remarcar-ne la seva importància estratègia en l´anomenada Declaració de Madrid.

Els fons provenen d´un programa de finançament per a les infraestructures energètiques i cobriran fins al 50% de les despeses subvencionables que realment s´hagin gastat.

L'exposició contra el gasoducte Midcat, a Girona


Foto - Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres
 
Foto - Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres

L'exposició contra el gasoducte Midcat, que la segona quinzena de febrer va ser a Figueres, arriba ara a la ciutat de Girona. Des d'ahir i fins al 18 de març es pot veure a l'Escola Politècnica Superior de la UdG i des del dia 21 fins a l'1 d'abril serà a l'Ateneu Salvador Catà. Arran de la reactivació del projecte que va quedar aturat el 2012 a Hostalric i que ha de creuar la demarcació fins a travessar per un nou túnel els Pirineus, les entitats gironines de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE) van decidir portar a les comarques gironines una exposició creada per la Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres per mostrar les “deficiències” i la “greu agressió” al territori que va suposar el primer tram ja construït. Ahir, coincidint amb la inauguració a Girona, es va fer, a més, una xerrada informativa a la UdG.


Gazoduc France-Espagne, une nouvelle THT ? (Donnez votre avis / sondage)

l'Independant, 1/03/2016
AAA PHOTO/PIXPER
Le gazoduc MidCat devrait prendre le même couloir que la polémique ligne électrique à très haute tension (THT) et la ligne du TGV Perpignan- Barcelone, toutes deux ouvertes en 2014. Le tuyau passera par la plaine du Roussillon, aux environs de Perpignan et du Boulou même si officiellement, on ne connaît pas encore le tracé malgré nos multiples demandes. Une chose est sûre, le sujet demeure sensible chez TIGF (Transport Infrastructures Gaz France) chargé de la construction du long tuyau entre Le Perthus (P.-O.) et Barbaira (Aude) puisque très peu d’information filtre. C’est surement la raison du manque d’écho chez nous. Car, là où il y avait une forte mobilisation populaire contre la THT, le Roussillon tient un rôle plutôt passif dans ce dossier néanmoins capital pour notre territoire.



Le projet MidCat implique plusieurs intermédiaires : Enagàs pour le territoire catalan (et Medgaz pour le raccordement au sud de Barcelone), TIGF (Transport Infrastructures Gaz France) pour le corridor Franco-Ibérique, du Perthus à Barbaira dans l'Aude et GRTgaz (filiale de GDF Suez) en France (via la vallée du Rhône jusqu'à Dunkerque).
  • Coté Espagne En mars 2008, le ministère de l'industrie espagnol lançe une enquête publique de mise en œuvre du projet de gazoduc entre Martorell et Figueres, réalisé par la société Enagàs. Les premiers coups de pioche démarre à l'automne 2011 par cette société publique espagnole de transport. En mai 2012, 88 km de tranchées sont perforées (entre le sud de Barcelone, Sabadell, Caldes de Montbuí, Granollers, Sant Celoni et Hostalric), quand le chantier est stoppé. La France ayant décidé de faire marche arrière à l'arrivée de François Hollande à la tête du pays. Pour la partie sud, plus de la moitié du tracé reste à construire (104 km) : le tronçon d'Hostalric à Gérone, et le tronçon de Gérone à Figueres-le Perthus, en suivant le tracé de la ligne à grande vitesse France-Espagne.
  • Côté France Le raccordement entre l'Espagne et la France doit intervenir au Perthus. C'est la société TIGF qui est chargée des travaux. Le projet prévoit une canalisation de 124 km entre la frontière espagnole (sous les Albères) et la station de compression de Barbaira près de Carcassonne. L'ajout d'une puissance de compression à la station de Barbaira. Ainsi que de possible renforcement du réseau "non déterminé à ce jour", précise la compagnie. Plus au nord, c'est GRTgaz qui est chargé du transport du gaz avec deux stations de compression à Montpellier et à Saint-Martin-de-Crau.

Exposició i xerrada: Arriba el gasoducte MIDCAT

















Exposició sobre l'experiència i l'impacte del primer tram del gasoducte MidCat 
De l'1al 18 de març a l'entrada de l'edifici I de la EPS de la Universitat de Girona.

Conferència inaugural sobre el futur d'aquest projecte d'interconnexió, els seus interessos geopolítics i comparació amb l'experiència de la MAT.

Dia 1 de març a les 19h a la Sala de Graus de la EPS de la Universitat de Girona.

Convoca: Xarxa per la sobirania energètica (Xse).
Col·labora: Associació Naturalista Bitxacs de la UdG.

Seguretat energètica. Per a què? Per a qui?
Aquest febrer i març, les entitats gironines que formen part de la Xarxa per la sobirania energètica (XSE) organitzen a Figueres i Girona una exposició que il•lustra la tramitació i construcció del gasoducte al Vallès.

La construcció del primer tram del gasoducte Martorell – Figueres l’any 2011 va comportar una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, afectant especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d’arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d’entre 30 i 40 metres d’amplada al llarg del seu recorregut.

La construcció d'aquesta primera part del gasoducte es va aturar a Hostalric però ara la Unió Europea impulsa la seva continuació per acabar connectant-lo amb les xarxes franceses creuant terres gironines.

Aquesta segona part anomenada MIDCAT forma part del llistat de Projectes d'Interès Comú (PIC) que reben ajut de diner públic. Alguns d'aquests projectes van més enllà de les pròpies fronteres, com el Corredor de Gas del Sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, i tenen greus conseqüències socials en els països d'origen.

Alerten del perill del gasoducte MidCat a les comarques nord-orientals

16/02/2016 - llibertat.cat

L’exposició “Arriba el gasoducte MidCat” es pot veure del 15 al 26 de febrer al vestíbul del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, després anirà a la UdG i l’Ateneu Salvador Catà de Girona i encara busquem altres municipis interessats en exposar la mostra.


L'exposició "Arriba el gasoducte MidCat" a Figueres
Divendres passat a Figueres, entitats ecologistes gironines, associades amb la Xarxa per la sobirania energètica (Xse), van iniciar una campanya de difusió sobre el projecte del gasoducte MidCat, una nova infraestructura energètica per interconnectar Catalunya i França. Col·loquis amb membres de les plataformes Gasoducte Martorell-Figueres i No a la MAT obren el debat sobre una nova agressió al territori i una exposició itinerant il·lustra els impactes del primer tram ja construït.

La construcció del primer tram d'un projecte conegut en el seu moment com a Gasoducte Martorell-Figueres, va arribar el 2011 fins a Hostalric. Ara, la Unió Europea impulsa la continuació del projecte per interconnectar la península ibèrica i França, a través de les comarques gironines, i va aprovar el que ara anomenen MidCat com a projecte d'interès comú (PIC) el passat 18 de novembre a Brussel·les per la Comissió Europea.

Aquesta setmana, les entitats Associació de Naturalistes de Girona (ANG), IAEDEN– Salvem l’Empordà i Xarxa per la sobirania energètica (Xse) han demanat als ajuntaments afectats pel MidCat que les informin sobre qualsevol tramitació administrativa referent a aquest projecte per poder incidir i presentar al·legacions. Les entitats ecologistes alerten del perill d’una infraestructura que pot tenir importants impactes ambientals a zones d'especial protecció per les aus (ZEPA) i Espais d'interès natural, com els Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma, la sèquia Monar, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet.

Mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea
A Figueres, Alfons Perez de l'Observatori del Deute en la Globalització i també membre de la Xse, va explicar que projectes com el MidCat figuren en estratègies supranacionals de la Unió Energètica o el Pla Juncker i es declaren projectes d’interès comú (PIC), amb l'objectiu de crear un mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea. Els PIC obtenen privilegis en forma de finançament públic i acceleració dels tràmits administratius per la seva execució i les realitats locals, en canvi, es perceben com a actors passius de tot el procés: els projectes de grans infraestructures energètiques destrueixen el territori i vulneren els drets socials, econòmics i culturals de les persones. A més, aquestes estratègies de la UE tenen una forta component d’acció exterior, ja que les infraestructures arriben al Nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caspi on s'extreu el gas.

Greu afectació dels espais naturals del Vallès en el 1r tram del projecte
Des de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, Xavier Arderius va il·lustrar les obres del primer tram i la greu afectació dels espais naturals del Vallès amb un vídeo i va lamentar la total opacitat de les administracions, ajuntaments inclosos, en l'aprovació del projecte i també la manca de control durant les obres. Aquesta plataforma també va crear una exposició sobre la seva lluita que ara es podrà veure a diferents llocs de les comarques gironines: Del 15 al 26 de febrer estarà al vestíbul del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, després anirà a la UdG i l'Ateneu Salvador Catà de Girona i els organitzadors encara busquen altres municipis interessats en l'exposició.

Xavier Llorente de No a la MAT va qualificar el gasoducte i la MAT com a “projectes bessons” i va concloure que les experiències de les dues plataformes pel que fa la relació amb les administracions eren idèntiques i que podran servir per encarar l'oposició al MidCat.

“Dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT
En la tertúlia amb els assistents es va constatar la sensació de “dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT. També es va remarcar que, a banda de l'important impacte ambiental que tenen infraestructures com el gasoducte i que ha quedat molt manifest al tram construït fins a Hostalric, aquest tipus de projecte no contribueix a la planificació d'un futur energètic viable, sostenible i socialment just. Els assistents estaven d'acord que la planificació energètica no pot continuar basant- se en els combustibles fòssils que s'esgotaran en un futur proper i les inversions públiques s'haurien de concentrar en les alternatives viables i sostenibles. Les tres entitats organitzadores volen aprofitar les experiències del primer tram del gasoducte i de la MAT per afrontar aquesta nova agressió al territori i anuncien que buscaran l'aliança amb entitats del costat francès del projecte.

Arriba el MidCat

Les entitats ecologistes alerten de l’impacte que pot tenir el gasoducte a les comarques gironines

La fissura - Pau Subirós, 16 de febrer de 2016

La construcció del gasoducte a la zona del Torrent de Colobrers
(Vallès Occidental) / Plataforma gasoducte Martorell-Figueres
La Comissió Europea acaba de donar un nou impuls al projecte d’interconnexió del transport de gas entre la península Ibèrica i França declarant el gasoducte MidCat com a projecte d’interès comú (PIC). Es tracta de la continuació d’un tram ja existent que en el seu moment es va anomenar Gasoducte Martorell-Figueres i que el 2012 va quedar aturat a l’alçada d’Hostalric per l’oposició de l’estat francès. Ara, en un nou context internacional degut a les tensions polítiques entre la Unió Europea i Rússia, alguns dels estats membres estan recuperant antics projectes destinats a crear una unió energètica i a diversificar la procedència del gas.

L’anunci de la Comissió Europea ha fet saltar totes les alarmes entre les entitats ecologistes gironines que, associades amb la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), han començat a mobilitzar-se per informar i fer difusió del fort impacte mediambiental, polític i social que comporten aquests megaprojectes. El passat divendres organitzaven una primera trobada per exposar el projecte i per avaluar els seus riscos. Així mateix, des de dilluns, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà acull una mostra itinerant sobre l’impacte ambiental que ha suposat el tram de gasoducte ja construït entre Martorell i Hostalric.


QUÈ ÉS EL MIDCAT?

La construcció del gasoducte a la zona del Torrent de Colobrers
 (Vallès Occidental) / Plataforma gasoducte Martorell-Figueres
El MidCat és el nom que ha rebut el gasoducte que interconnectarà les xarxes de gas existents entre Martorell i la ciutat rossellonesa de Barbairan amb l’objectiu d’abastir Europa de gas del nord d’Àfrica. Dels 315 quilòmetres totals, 88 ja es van construir entre 2011 i 2012 amb el projecte que llavors s’anomenava Gasoducte Martorell-Figueres. Aquesta nova fase preveu construir els 227 quilòmetres restants entre Hostalric i Barbairan. A França, el MidCat es preveu connectar amb l’Eridan –un altre gasoducte que travessarà França, també en projecte– per unir les xarxes del sud amb les del centre d’Europa.

Amb la declaració del MidCat com a projecte d’interès comú, la Unió Europea posa de manifest el caràcter estratègic d’una infraestructura que s’engloba dins el que a Europa s’anomena seguretat energètica. Per aquest caràcter prioritari, els PIC obtenen privilegis en forma de grans finançaments amb fons públics europeus –470 milions d’euros, dels quals 170 són per a la part Espanyola del gasoducte– i una acceleració dels tràmits administratius per la seva execució. Aquest darrer factor és el que sol provocar que aquests projectes es vegin sovint involucrats en casos d’opacitat, falta de transparència, irregularitats administratives i manca de control públic.

LES ENTITATS ECOLOGISTES EN ALERTA
A la trobada de Figueres entre entitats ecologistes, amb la intervenció de membres de l’Observatori del Deute en la Globalització (OdG), la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres i No a la MAT; es van posar en comú les informacions de què es disposa sobre el MidCat i es van debatre possibles accions per evitar el que consideren que serà una nova agressió mediambiental. I ho fan des de l’experiència, tant des de la lluita contra la MAT com des de les entitats contràries al gasoducte Martorell-Figueres, que han pogut observar els efectes que el gasoducte ja ha deixat sobre el territori.

Xerrada del passat divendres a Figueres
Un vídeo difós per la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres denuncia com es va dur a terme aquesta infraestructura entre 2011 i 2012, “la canonada travessa conreus i planes, afecta profundament als boscos i al relleu complex de rieres i cingles. Travessa espais protegits als planejaments municipals i també alguns de Natura 2000”. I és que el gasoducte, si bé no té un impacte visual tant agressiu com la MAT ja que passa per sota terra, és especialment destructiu pel que fa a la seva construcció. Suposa l’obertura d’un rasant d’entre 30 i 40 metres d’ample per on passa la maquinària que perfora el subsòl. “Els impactes són sovint superiors a les previsions del projecte en amplada, moviments de terres i afectació a límits”, asseguren des de la plataforma. “S’improvisa i s’ajusta el projecte sobre la marxa, es travessen rius i rieres sense la intervenció de l’Agència Catalana de l’Aigua. Cap autoritat, Generalitat o ajuntaments ha intervingut per controlar la gravetat de les destrosses”.

Tot i que a hores d’ara encara no s’ha fet públic el traçat definitiu del MidCat que connectarà Hostalric amb la frontera francesa, les entitats ecologistes alerten que es podria posar en perill indrets d’especial interès natural com els Estanys de Sils, la Riera de Santa Coloma, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet. Suposarà, a més, la construcció d’un nou túnel a l’Albera que s’afegirà als dos ja existents (el del TAV i la MAT).

OPACITAT I MALES PRÀCTIQUES PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Xaver Arderius, membre de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, explica com les obres d’aquella infraestructura es van dur a terme completament d’esquenes a l’administració pública, sense l’aprovació d’un projecte i imposant un traçat als ajuntaments i a la Generalitat, sense comptar amb la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua. Explica com, sovint, la connivència de les corporacions locals va ser clau: “A Castellar del Vallès, per exemple, les obres del gasoducte es van aprovar en una junta de govern com si fos l’obra d’un particular (2.3.1.2. exp. d'obres núm. O-110015), és a dir, sense l’aprovació del ple municipal. A més, atenint-se a la llei de protecció de dades, ni tan sols es va deixar constància a l’acta”. Arderius explica que van ser les veïnes qui van adonar-se de la magnitud del projecte en trobar-se els operaris i la maquinària obrint la rasa al bosc.

Segons aquest colectiu, la rehabilitació del terreny feta per part de l’empresa constructora Enagas també s’ha dut a terme sense cap tipus de supervisió: “La construcció del gasoducte va començar sense haver-se aprovat el projecte de rehabilitació ambiental”, un aspecte que avui en dia segueix essent denunciat per poblacions com Sabadell que, tres anys després de la construcció del gasoducte, segueix reclamant el compromís d’Enagas per restaurar la séquia Monar, que va patir un trencament arran de la desforestació causada per les obres.

En aquest sentit, l’Associació de Naturalistes de Girona, la IAEDEN–Salvem l’Empordà i la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) ja han enviat cartes a aquells ajuntaments que podrien veure’s afectats pel gasoducte, informant-los del seu impacte i demanant ser informades sobre qualsevol tramitació administrativa referent al projecte.

EL TERRITORI AL FOCUS DE LA GEOPOLÍTICA
Amb el fort impacte que aquests projectes poden tenir sobre el territori es posa de manifest de quina manera els conflictes geopolítics afecten l’entorn local. Així ho reconeix l’Instituto Español de Estudios Estratégicos que, en la seva defensa del MidCat, situa la crisi d’Ucraïna com a detonant d’un projecte per a “convertir Espanya en un actor clau per la seguretat energètica de la UE”. La “diversificació en els nínxols gasístics” a la que es refereixen els diferents estudis suposa, en molts casos, una nova font de conflictes regionals. Actualment a Algèria estan apareixent protestes pels efectes del fracking que extreu el gas que s’envia a Espanya o França (aquest darrer país, per cert, té prohibida aquesta pràctica gràcies a una moratòria).

Segons Alfons Pérez, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i de l’Observatori del Deute en la Globalització, la construcció del MidCat s’ha d’entendre dins un procés global en què la Unió Europea està posant en marxa diversosmegaprojectes de transport gasístic relacionats amb grans empreses: “Ens trobem en una transició oculta cap a un mercat únic en el sector del gas, un sistema similar al que actualment hi ha als Estats Units on l’energia és un actiu financer més que funciona amb les lògiques pròpies del mercat, la compravenda i l’especulació”. Segons Pérez, és l’aposta europea per eliminar progressivament el sistema de relacions bilaterals entre estats proveïdors de gas pels alts costos polítics que això representa. Aquesta nova aposta ens situaria en un nou escenari “on els actors seran les empreses del lobby del gas, grans empreses que creen riquesa gràcies al negoci amb règims dictatorials o països on no es respecten els drets humans”.

UN CLAM PER LA SOBIRANIA ENERGÈTICA
Tots els participants de la trobada de divendres van coincidir en la necessitat d’estar alerta amb l’evolució d’un projecte que consideren “bessó amb la MAT”. Xavier “Tavi” Llorente, membre de la plataforma No a la MAT, explicava que “després de deu anys ens trobem al mateix punt, al mateix lloc i amb la mateixa poca informació”, i que si bé la lluita contra la línia elèctrica va suposar una derrota, l’experiència els demostra que “cal ser més proactius per no tornar a repetir errors”.

L’exposició sobre el MidCat es podrà visitar fins
el 28 de febrer al Consell Comarcal
En aquest sentit, els diferents col·lectius i plataformes iniciaran contactes amb les entitats franceses contràries al projecte per a coordinar-se. I és que al territori francès existeix un gran consens en el rebuig a aquestes agressions contra el paisatge tal com es va demostrar amb la MAT, on la mobilització Non a la THT va aconseguir el soterrament total de la línia elèctrica en territori francès.

Les entitats ecologistes també reclamen un canvi de model en la política energètica i per això denuncien que infraestructures com la del MidCat “ens fan ser cada cop més dependents”, assegura Xavier “Tavi” Llorente. Col·lectius com la Xarxa per la Sobirania Energètica aposten per l’autosuficiència energètica, per les fonts d’energia renovables, per l’autoconsum i per les estacions locals. A més, recorden que el MidCat “no és una altra cosa que una autopista energètica per portar gas a Europa que no tindrà cap benefici energètic per al territori”. Recorden, a més, que una infraestructura com la que suposa el MidCat té un peak point –una operativitat– de 50 anys com a màxim i que, per altra banda, els danys a l’entorn poden ser irrecuperables.

Els ecologistes gironins es mobilitzen contra el gasoducte Midcat

·represa La reactivació del projecte que ha de creuar la demarcació encén la lluita del territori perquè no sigui “una altra MAT” crítica Denuncien l'impacte ambiental que tindrà, tot i que visualment no es vegi tant

Una passejada per les obres del gasoducte fa uns anys

Després de la línia elèctrica de 400 kV de la MAT, les organitzacions ecologistes gironines posen en marxa ara la lluita contra una “altra autopista energètica” que ha de travessar les comarques gironines de punta a punta, creuar els Pirineus per l'Albera, i després continuar per la Catalunya del Nord: el gasoducte Midcat, que ha d'estar llest, segons les institucions europees, el 2020, i ha de servir per abastir Europa de gas del nord d'Àfrica. La Unió Europea i els governs espanyol i francès han reactivat aquest projecte, la construcció del qual va iniciar-se el 2011 a Martorell i va quedar aturat el 2012 a l'altura d'Hostalric. Justament l'experiència en aquell primer tram és el principal argument ara dels ecologistes gironins per mobilitzar-se en contra del gasoducte. La Iaeden-Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), juntament amb Tanquem les Nuclears-Comarques Gironines, com a principals representants de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) a la demarcació, han decidit portar a Figueres i Girona una exposició creada per la Plataforma gasoducte Martorell-Figueres per mostrar “les deficiències informatives, administratives i d'execució de les obres” i sobretot com aquestes van comportar “una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, ja que van afectar especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d'arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d'entre 30 i 40 metres d'amplada al llarg del seu recorregut”. Segons explica la portaveu de la Iaeden, Bàrbara Schmitt, “en l'exposició es veu bé que l'impacte és major del que la gent es pot imaginar, sobretot en la fase d'obres. És una franja bastant àmplia que va trinxant el territori, una cicatriu que travessa camps, boscos i rius, sobretot es veu als llocs de diferent altura”. Reconeix que és una infraestructura amb menys impacte visual que les torres de la MAT, però remarca el seu gran impacte ambiental: “Es travessen rieres, per exemple, i s'altera el seu curs.”

Ho veuen com una altra autopista energètica sense beneficis aquí
L'exposició es va inaugurar ahir a la nit amb una conferència a Figueres i es podrà visitar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà fins al 26 de febrer. Al març es traslladarà a Girona: de l'1 al 18 serà a l'Escola Politècnica Superior de la UdG i del dia 21 fins a l'1 d'abril a l'Ateneu Salvadora Catà. Està previst que a Girona s'organitzi també algun col·loqui.

A banda de l'exposició, Schmitt explica que han enviat cartes a tots els ajuntaments que estaran afectats pel projecte.

Pessimistes
La portaveu de la Iaeden admet que són “pessimistes” amb la mobilització que es pot aconseguir, perquè són conscients que “la gent està molt cremada” després de l'experiència de la MAT. “És un projecte europeu. Com hi vols anar en contra després del que ha passat amb la MAT? A més, no té tant impacte visual”, argumenta. Schmitt, però, espera que aquest cop, a diferència de la MAT, s'escolti més el territori i “ens deixin participar”.

LES XIFRES
104 km
són els que té pendents de fer Enagás d'Hostalric a la frontera. A la Catalunya del Nord i Occitània, TIGF en farà 124.

LA FRASE
470 milions
és la inversió prevista per la UE al Midcat. Uns 170 milions són per a Enagás i la resta, per a TIGF.

"Com es veu al tram ja fet, és una franja bastant àmplia que trinxa el territori, una cicatriu que travessa camps, boscos i rius"

Barbara Schmitt
PORTAVEU DE LA IAEDEN

Contra la geopolítica del projecte
Més enllà de l'impacte ambiental, des de les entitats ecologistes es defensa que aquest tipus de projectes no contribueixen a la planificació d'“un futur energètic viable, sostenible i socialment just”. Schmidht argumenta que van en contra també de “la geopolítica del projecte”, perquè serveix a l'estratègia de mercat únic energètic de la UE.

En aquest sentit, són molt crítics també amb el corredor de gas del sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, amb “greus conseqüències socials als països d'origen”.

A més, compara molt el Midcat amb la MAT: “És un projecte que també ve de lluny, imposat des de capitals diverses i Brussel·les, i és també de nou un projecte d'interconnexió, una altra autopista energètica que no servirà per al subministrament d'aquí”.

També denuncia que al darrere, “una mica com en el cas Castor”, hi ha “grans interessos econòmics” perquè reben “subvencions molt importants i moltes facilitats en les tramitacions”.

Un projecte de 315 quilòmetres que inclou un altre túnel a l'Albera


Mapa
El Midcat va aparèixer com a projecte l'any 2007 i havia de ser operatiu el 2015. Es tracta de desplegar una canonada de 36 polzades de diàmetre –gairebé un metre– al llarg de 315 km, que van des de Martorell fins a Barbairan (a 16 km de Carcassona). El gasoducte, doncs, ha de suposar un tercer túnel a l'Albera, després del del TAV i el de la MAT. En la banda de l'Estat espanyol –192 km– l'obra va a càrrec d'Enagás i en la de l'Estat francès –124 km–, de TIGF. El Midcat, a més, està coordinat amb la construcció d'un altre gasoducte, l'Eridan, en un altre tram de 190 km que falta per unir les xarxes del sud i les del centre d'Europa i que és a la zona de l'artèria del Roine i que va a càrrec de GRTgas. En total, doncs, són 505 km nous de gasoductes amb l'objectiu d'abastir Europa de gas del nord d'Àfrica i frenar la dependència del gas rus.

Tot i que des de l'Estat francès es va aturar tot el projecte el 2010 per manca de demanda, l'obra es va començar a fer a Martorell el 2011. La part d'Enagás s'havia dividit en dos trams, el gasoducte Martorell-Figueres, de 167 km, que té el projecte fet i és el que es va començar a executar, i el tram de 25 km de Figueres a la frontera, que encara no té el projecte fet. Finalment les obres es van aturar el 2012 a l'altura d'Hostalric, un cop hi havia 88 km construïts.

El 2013 la Comissió Europea va incloure el Midcat dins dels projectes prioritaris que aspiraven a un fons d'ajudes, i se'n va fer una nova planificació el 2014, amb l'any 2020 com a data de finalització. La seva capacitat seria de 230 GWh/d entre l'Estat espanyol i el francès i de 80 GWh/d a l'inrevés. El març del 2015 es va firmar la reactivació oficial del projecte, a Madrid, en una cimera entre els presidents espanyol, francès, portuguès i de la Comissió Europea. I al novembre es va aprovar definitivament com a projecte d'interès comú (PIC) a Brussel·les i el comissari Arias Cañete va anunciar que té un pressupost assignat de 470 milions, dels quals uns 170 són per als 104 km pendents d'Enagás. De moment, aquest gener s'ha anunciat una primera inversió d'1,47 milions per a estudis del tram d'interconnexió. Tant des del govern català com des de Gas Natural s'ha celebrat la reactivació del projecte. La companyia gasista ha afirmat que tenen previstos dos punts de connexió a Girona i Figueres.