La crisi Rússia-UE potencia encara més el corredor mediterrani

Vilaweb, Autor/s: Pere Cardús i Cardellach, 23/03/2014

Un terç del gas consumit a Europa és de procedència russa · Els vint-i-vuit volen evitar la dependència d'aquest proveïment estratègic

La crisi d'Ucraïna i Crimea pot tenir conseqüències polítiques per al referèndum d'independència de Catalunya. Però, això a banda, la crisi entre la Unió Europea i Rússia pot beneficiar l'emplaçament geostratègic del corredor mediterrani. Actualment, una tercera part del gas que es consumeix a la UE procedeix de Rússia. Mentre les relacions entre les institucions comunitàries i les russes eren acceptables, aquesta gran dependència no semblava un risc gaire gran. Ara, l'esclat de la crisi ucraïnesa ha fet obrir els ulls als dirigents europeus, que han decidit de fer un pla d'urgència per a diversificar més el proveïment de recursos energètics.

Aquesta decisió dels vint-i-vuit, reunits divendres per cercar solucions a la crisi amb Rússia, pot beneficiar la posició geostratègica dels Països Catalans i del corredor mediterrani. 'Enviem un senyal clar de la voluntat d'Europa de retallar ràpidament la dependència energètica, especialment respecte de Rússia', va dir el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. I va avisar que si la UE no actuava ràpidament, l'any 2035 la taxa de dependència quant a petroli i gas s'enfilaria fins al 85%.

Per una altra banda, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va explicar que la UE volia prestar una atenció especial a la península Ibèrica, que encara és aïllada del resta d'Europa en l'àmbit energètic. 'La prioritat serà l'àrea de la Mediterrània', va afegir.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, també va posar els ulls damunt la zona del corredor mediterrani i la península Ibèrica: 'No s'ha connectat prou a la resta del mercat energètic europeu. Per això hem de fer més progressos en aquest sentit.'

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han demanat a la Comissió Europea que el juny presenti un pla complet i detallat per a reduir la dependència energètica de la UE i millorar la interconnexió amb la península Ibèrica. Aquest pla pot incloure la necessitat de reforçar les infrastructures logístiques i de comunicació del corredor mediterrani.

Camí destrossat

Pilar Munt, 18/10/13

Autor Josep Graells, del seu bloc Visió Personal
M’agradaria que algú m’expliqués el motiu pel qual s’han arrencat de forma agressiva els marges de terra i la vegetació del camí que passa per Can Sant Pere fins la cruïlla que va a Togores, just dins el límit del terme municipal de Castellar. 
Va ser aquest dimarts quan una màquina va anar retallant la terra del voral del camí destrossant a tort i a dret la vegetació i les branques i les arrels d’alguns arbres. Fins i tot, es va produir la caiguda d’algun arbre com a conseqüència i la remoguda de terra.
Entenc i estic d’acord que certs camins s’han d’arranjar per facilitar el pas de vehicles com tractors, camions de bombers, policia o ambulància, però no comprenc la necessitat de generar tanta destrucció.
El camí ha quedat en un estat deplorable, i si a més li sumem l’estat en què va quedar una part del bosc com a conseqüència de les obres del gasoducte, val més que ens posem tots a plantar arbres i a tenir-ne cura. En aquest tram del camí l’empresa responsable de les obres es va cobrir les espatlles repoblant la zona malmesa. Malgrat tot, el manteniment de la zona llueix per la seva absència i molts del arbres replantats han estat aixafats pel pas de vehicles pesats sent un bon reflex d’aquell pensament descurós basat en “la natura ja s’encarregarà de fer la resta”. He vist, amb sorpresa i alegria, que alguna persona ha decidit de forma desinteressada “adoptar” un d’aquells joves arbres envoltant-lo amb pedretes i anant-lo a regar, tot amb l’esperança que aquella zona desforestada torni a ser un bosc com el del personatge Elzéard Bouffier al llibre “L’home que plantava arbres” de Jean Giono. Senzillament, encoratjador. Prenguem exemple... perquè ningú ho farà per nosaltres. Gràcies i salutacions.

L’Entesa per Sabadell denuncia el trencament de la Sèquia Monar al seu pas pel Gasoducte

La responsabilitat d’aquesta destrucció recau en Enagas i en el govern municipal, que ha de garantir la total reparació d’aquesta infraestructura

Les darreres pluges han afectat greument la Sèquia Monar en el lloc on es creua amb el Gasoducte Martorell-Figueres. Concretament, en el seu pas per la Verneda de Can Deu, fins el punt de quedar malmesa en aquest indret.

La destrucció de la Sèquia ha estat motivada per l’acció de l’aigua provinent del talús desforestat, perpendicular a la mateixa, originat per la construcció del Gasoducte, que ha provocat el trencament del canal, a cel obert en aquest punt.

Cal recordar que la Sèquia Monar és un element protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS), pel seu valor arqueològic i arquitectònic. Datat ja en el segle X, està catalogat com a Bé Cultural d’interès Local, BCIL.

El dany sofert per la Sèquia és conseqüència de la decisió de fer passar el Gasoducte per aquest espai, de la manca de garanties a l’hora d’executar l’obra per part de la constructora i del poc interès del govern municipal en la vigilància de l’execució. Desinterès rubricat en un conveni amb Enagas en què el govern local acceptava el traçat del gasoducte a canvi de cobrar 106.400 euros i de no qüestionar l’obra.

Aquests aspectes que ja van ser insistentment denunciats per l’Entesa per Sabadell en el seu moment, per exemple en el comunicat emès el 7 d’abril de 2012, on afirmàvem: “... el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sr.Ricard Estrada, es desentén del compliment de les obligacions que té l’empresa constructora, com ara la desforestació amb mitjans manuals de la zona del talús i la preservació de la Sèquia Monar.”

L’Entesa per Sabadell denuncia els danys causats a aquest element patrimonial i exigeix al govern municipal que obligui a Enagas a emprendre de manera urgent les obres de reparació de la Sèquia i en reclami les corresponents responsabilitats.

Inversió de 1.148 milions de la indústria gasista

El Punt Avui+, 26/02/13

La indústria gasista espanyola va invertir l'any passat 1.148 milions d'euros en noves infraestructures, principalment xarxes de transport i distribució, cosa que ha permès arribar als 7,4 milions de punts de subministrament. Segons el balanç del 2012 publicat ahir per l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), les empreses gasistes han invertit més de 14.000 milions des de l'any 2000 en diversos actius, entre els quals hi ha centrals de cicle combinat. L'associació destaca que aquestes centrals van funcionar l'any passat al 19% de la seva capacitat, cosa que va provocar una caiguda del consum de gas en aquest segment del 23%, malgrat que aquesta tecnologia “segueix sent clau en la cobertura de la demanda elèctrica” pel seu suport a les renovables. No obstant això, el creixement de la demanda convencional –llars i indústria–, que va repuntar un 5,7%, va permetre suavitzar la caiguda del consum de gas al 2,8%.

Cepsa i Sonatrach compren el 12% d'Endesa a Medgaz

El Punt Avui+ 12/02/13
 
Cepsa i Sonatrach, dos dels accionistes del gasoducte Medgaz, han exercit el seu dret d'adquisició preferent i compraran el 12% d'Endesa en la infraestructura. Amb aquesta operació, impedeixen que el grup belga Fluxys sigui l'accionista majoritari de Medgaz, ja que el desembre passat ja va adquirir el 20% d'Iberdrola en la infraestructura. L'operació ha tingut un preu de 87,5 milions.

Gas Natural s'assegura el gas algerià amb l'entrada a Medgaz


Gas Natural Fenosa va tancar ahir la seva entrada a una de les infraestructures energètiques més estratègiques de la península Ibèrica. El grup gasista controlat per La Caixa (en un 35%) i Repsol (30%) ha acordat la compra a l'empresa estatal algeriana Sonatrach del 10% del capital del gasoducte Medgaz, que connecta Beni Saf, a la costa algeriana, amb Almeria.

L'operació, que suposarà el desemborsament de 61,9 milions d'euros per part de Gas Natural, s'emmarca en els acords assolits amb Sonatrach el juny de l'any passat i posa punt final a un serial entre les dues companyies que va tenir el seu punt més àlgid a l'estiu del 2010, quan un tribunal arbitral suís va condemnar el grup català a pagar 1.500 milions d'euros a Sonatrach -principal proveïdor de Gas Natural Fenosa- per disputes pel preu del subministrament del gas entre el 2007 i el 2009. Les dues empreses van arribar a un acord, que es va saldar amb un pagament de 1.320 milions d'euros pel contracte de gas entre el 2007 i el 2011 i l'establiment del preu per als pròxims anys. A més, Sonatrach va entrar al capital de Gas Natural amb un 3,85% de les accions després de desemborsar 514 milions. Només quedava un pas: l'entrada de Gas Natural a Medgaz. I ara s'ha consumat.

Seguretat 
La compra d'aquesta participació a Medgaz està associada a la transferència a Gas Natural del 10% de la capacitat de transport del gasoducte. Aquesta capacitat s'utilitzarà per a un nou contracte de subministrament de 0,8 bcm (milers de milions de metres cúbics) de gas. El nou contracte té una duració de 18 anys i els lliuraments s'iniciaran al febrer.

Gas Natural ja disposava de contractes amb Sonatrach a llarg termini per un total de 9 bcm de gas, transportats a Espanya a través del Marroc i de l'estret de Gibraltar pel gasoducte Magrib-Europa, del qual el grup català ja és accionista majoritari. D'aquesta manera, el nou contracte ajuda la companyia catalana a consolidar la seva seguretat de subministrament, entrant a formar part de la segona infraestructura gasista que connecta el nord d'Àfrica i la Península. Per tal de rebaixar la tensió amb Sonatrach, Gas Natural va incorporar al seu consell d'administració el 2010 l'expresident del govern espanyol Felipe González, reconegut per les seves bones relacions amb el Magrib.

La resta d'accionistes de Medgaz són el grup belga Fluxys (que va comprar el mes passat el 32% que sumaven Iberdrola i Endesa per 233 milions d'euros), Sonatrach (26%), Cepsa (20%) i la francesa GDF Suez (12%).

El gasoducte té 210 quilòmetres de longitud que transcorren durant gairebé tot el recorregut sobre el llit marí, fins a dos quilòmetres de profunditat (és el gasoducte més profund del Mediterrani). Va suposar una inversió de 900 milions d'euros.

Algèria és, amb molta diferència, el principal subministrador de gas natural del mercat espanyol, tal com ho constaten les dades del ministeri d'Indústria. L'any 2011 el 37% del gas que va rebre Espanya procedia d'Algèria, molt per davant de Nigèria (19%), Qatar (13%) i Trinitat i Tobago (7%).

Del total de les importacions, un 67% va arribar en forma de gas natural liquat (és a dir, a través de vaixells) a les plantes de regasificació. El 33% correspon als gasoductes.

La Unió Europea veu amb bons ulls la diversificació del subministrament a Espanya, perquè suposa una oportunitat d'or per reduir la dependència europea del gas rus.

El gasoducte de Figueres 
No obstant, per diversificar el subministrament s'ha de superar el coll d'ampolla de la frontera francesa, ja que Espanya només disposa de dos interconnexions gasistes amb França (a través de Larrau, a Navarra, i Irun, al País Basc), i Catalunya, cap. El gasoducte Figueres - frontera francesa, conegut com a MidCat, està aprovat des de fa anys i està previst per a l'any 2018. Ha de permetre duplicar la capacitat d'interconnexió.

L’ACA no troba contaminació en l’aigua del gasoducte a Llerona

El Nou9.cat 16-10-2012 
L’Ajuntament espera encara els resultats d’una segona anàlisi d’un laboratori privat

Un camp de Llerona on s'ha construït el gasoducte soterrat
Ramon Ferrandis
Les anàlisis que s’han fet fins ara sobre les mostres d’aigua recollides durant les proves de pressió que s’han fet al gasoducte d’Enagas a l’alçada de Llerona no han detectat cap mena de contaminació, segons ha assegurat la regidora d’Agricultura i Sanitat de les Franqueses, Rosa Pruna.
Les mostres es van prendre en un pou de la zona el dia 16 de setembre després que els veïns denunciessin que l’aigua procedent de les proves i que s’abocaven a la riera Carbonell tenia un color rogenc. Una setmana després que l’ACA recollís les mostres, l’Ajuntament va encarregar a un laboratori privat una nova anàlisi sobre una mostra de terra sobre la qual es va abocar aigua. El resultat d’aquesta segona prova encara no es coneix.

Segons Rosa Pruna, les primeres proves han determinat que l’aigua es va tenyir del color del material que recobreix la canonada de gas “que no és tòxic”. Segons Pruna, les proves de soroll que s’han fet amb el sonòmetre de la Policia Local també han determinat que el nivell està per sota del màxim permès.

Les proves de pressió que la companyia Enagas va començar a fer el dia 16 de setembre van causar alarma als veïns del barri de les Moreres en comprovar que l’aigua d’un pou sortia de color rogenc.

Els veïns van avisar els bombers, la policia i els Mossos, i l’Ajuntament va fer aturar les proves uns dies després, cosa que va provocar les protestes d’Enagas per les pèrdues econòmiques que això ha comportat a la companyia. Pruna diu que els veïns “potser es van esverar sense motiu” i assegura que Enagas havia avisat de l’inici de les proves el veí més proper, així com el Consell de la Pagesia i la comissió de seguiment de la construcció del gasoducte.

La regidora ha insistit, però, que el gasoducte no hauria d’haver passat per on passa i que potser l’anterior Ajuntament de les Franqueses no va fer tot el possible per desviar el traçat.

L’ACA analitza residus en un pou de Corró arran d’unes proves del gasoducte

El Nou9.cat 20-09-2012

L’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’aigua d’un pou de Corró d’Amunt que va aparèixer colorada aquest diumenge després que Enagas fes unes proves de pressió en un tram proper del gasoducte que construeix i de la qual havia informat l’Ajuntament, segons la regidora de Salut, Rosa Pruna.
Els bombers van rebre un avís per una fuita d’aigua al voltant de les 3 del migdia i s’hi van desplaçar amb tres dotacions, a més de la Policia Local.

La unitat regional de medi ambient dels Mossos hi va acudir també, en rebre l’alerta que l’aigua d’un pou de la zona podia tenir algun tipus de residu. Fonts dels Mossos diuen que, en principi, “no hi ha cap contaminació, tot i que l’ACA ho determinarà”.

Segons Pruna, tot apunta que la coloració del pou “es deu al fet que, amb les proves de pressió, l’aigua s’ha endut el color del material amb què està construït el gasoducte, que ha filtrat a la capa freàtica. Creiem i esperem que només és això”. Aquest dilluns, l’Ajuntament té previst posar-se en contacte amb l’empresa Enagas per parlar de l’incident.

Obres del gasoducte Martorell - Figueres

 
 
La trinxada de les obres del gasoducte Martorell - Figueres, imatges presses pels voltants de Palau-solità i Plegamans, paratge de Can Pujol, pas de la riera de Caldes i bosc de Palaudàries.

Enagas inicia les proves prèvies a la posada en marxa del gasoducte

Els pagesos de Llerona estan pendents de la restitució dels camps per l’aparició de pedres


Un camp afectat per la construcció del gasoducte a Llerona, 
darrera de greixos Vila
Júlia Riu
 
Enagas ha començat a fer les proves amb aigua per certificar l’estanqueïtat del gasoducte que està acabant de construir entre Martorell i Hostalric i que travessa el Vallès Oriental.
Passa per Caldes, Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia, l’Ametlla, les Franqueses, Cardedeu, Llinars, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni i Gualba.

Aquestes proves es fan amb aigua i són el pas previ a la posada en marxa d’aquesta infraestructura que, tot i no arribar a Figueres com estava previst, ha d’ajudar a millorar el subministrament de gas a les comarques de Girona.

En paral·lel, també es treballa per restituir l’estat dels camps de conreu on s’ha construït la canonada. Maquinària especialitzada garbella la terra per eliminar les pedres i assegurar que els pagesos podran tornar a treballar els camps sense problemes. Un dels punts on aquesta tasca és més complicada és al Pla de Llerona. Les característiques del sòl per la proximitat del riu Congost han fet aflorar una gran quantitat de pedres. “De moment, ho estan deixant bé però hem d’esperar a veure com acaba”, assegura la regidora de Pagesia, Rosa Pruna. Tot i això, alerta que “a Llerona, és difícil que quedi bé perquè és una terra amb moltes pedres. Durant molts anys, els pagesos les van anar traient però ara n’han aparegut de noves en remoure la terra. En altres llocs, ha quedat perfecte”, afegeix. Amb tot, la comissió de seguiment de les obres del gasoducte, on hi ha representats pagesos, l’Ajuntament i la Policia Local, es reunirà en els propers dies per fer una valoració dels treballs. En altres municipis com l’Ametlla o Santa Eulàlia no s’han detectat problemes en la restitució dels camps de conreu, que, des dels ajuntaments es considera que s’ha fet de forma correcta. “Ha quedat com estava, sense cap variació”, diu l’alcalde de Santa Eulàlia, Joaquim Brustenga (CiU).

Enagas deixarà per més endavant la restitució de les zones boscoses. Està previst que s’executi durant l’hivern perquè aquest és el moment més adequat per plantar els nous arbres. A banda de plantar-los, Enagas assegura que regarà durant tres anys la vegetació que plantin per tal de garantir-ne la supervivència i reduir l’impacte visual generat, ara, amb la construcció de la canalització subterrània.

Sant Celoni expedienta Enagas pels danys al sistema de l'aigua

EL9NOU

L'Ajuntament diu que l'avaria a La Batllòria va ser conseqüència de les obres del gasoducte

L'alcalde, Joan Castaño, va visitar el lloc dels fets
amb l'alcaldessa accidental Magalí Miracle i tècnics municipals
L'Ajuntament de Sant Celoni ha obert un expedient administratiu a l'empresa Enagas, S.A. que construeix el gasoducte Martorell-Figueres, pels danys al sistema d'abastiment d'aigua de la Batllòria i Sant Celoni.
També van ser causa directa de les avaries que van tenir lloc els dies 8 i 9 d'agost en el subministrament al nucli de la Batllòria, segons ha assenyalat l'alcalde Joan Castaño. Des de l'Ajuntament es reclama que l'empresa procedeixi a la reparació dels desperfectes o a l'abonament de l'import.

Una avaria que va deixar sense servei d'aigua al nucli de la Batllòria els dies 8 i 9 d'agost ha estat el detonant perquè, finalment, Sant Celoni hagi decidit obrir un expedient administratiu a l'empresa que construeix el gasoducte després d'haver fet diversos advertiments previs per a l'adopció de mesures preventives.

Palau demanarà responsabilitats per la construcció del gasoducte

BaixMontseny.info - 27/07/12

El Ple de l'Ajuntament aprova una moció de la CUP instant al Ministeri d'Indústria i a Enagás a donar explicacions sobre l'impacte ambiental 

Un dels trams del gasoducte Martorell - Figueras Foto: Jordi Purtí

La sessió plenària celebrada aquest dijous a l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera va aprovar, entre d'altres qúestions, una moció presentada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a través de la qual s'insta al Ministeri d'Indústria i a la companyia Enagás a donar explicacions públiquessobre l’impacte ambiental i l’elevat cost econòmic que ha suposat la construcció del Gasoducte Martorell-Figueres que va ser autoritzat sense tenir les garanties necessàries d’interconnexió amb França. 

 La moció reclama que en el termini màxim d’un mes es constitueixi una comissió mixta de seguiment integrada per representants del Ministeri d'Indústria, Enagás, Generalitat de Catalunya, ajuntaments afectats, i dos representants d’entitats conservacionistes del Vallès com la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i ADENC, amb l’objectiu d’avaluar la restauració ambiental del territori afectat. 

Un altre dels acords aprovats, amb el suport de l'equip de govern, reclama que el Ministeri i Enagas no recarreguin el cost d’aquest gasoducte sobre els pressupostos públics ni sobre els usuaris d’aquest recurs energètic, sinó sobre els responsables personals de l’aprovació d’un projecte interestatal que no disposa dels acords necessaris per la seva construcció.