Gas Natural s'assegura el gas algerià amb l'entrada a Medgaz


Gas Natural Fenosa va tancar ahir la seva entrada a una de les infraestructures energètiques més estratègiques de la península Ibèrica. El grup gasista controlat per La Caixa (en un 35%) i Repsol (30%) ha acordat la compra a l'empresa estatal algeriana Sonatrach del 10% del capital del gasoducte Medgaz, que connecta Beni Saf, a la costa algeriana, amb Almeria.

L'operació, que suposarà el desemborsament de 61,9 milions d'euros per part de Gas Natural, s'emmarca en els acords assolits amb Sonatrach el juny de l'any passat i posa punt final a un serial entre les dues companyies que va tenir el seu punt més àlgid a l'estiu del 2010, quan un tribunal arbitral suís va condemnar el grup català a pagar 1.500 milions d'euros a Sonatrach -principal proveïdor de Gas Natural Fenosa- per disputes pel preu del subministrament del gas entre el 2007 i el 2009. Les dues empreses van arribar a un acord, que es va saldar amb un pagament de 1.320 milions d'euros pel contracte de gas entre el 2007 i el 2011 i l'establiment del preu per als pròxims anys. A més, Sonatrach va entrar al capital de Gas Natural amb un 3,85% de les accions després de desemborsar 514 milions. Només quedava un pas: l'entrada de Gas Natural a Medgaz. I ara s'ha consumat.

Seguretat 
La compra d'aquesta participació a Medgaz està associada a la transferència a Gas Natural del 10% de la capacitat de transport del gasoducte. Aquesta capacitat s'utilitzarà per a un nou contracte de subministrament de 0,8 bcm (milers de milions de metres cúbics) de gas. El nou contracte té una duració de 18 anys i els lliuraments s'iniciaran al febrer.

Gas Natural ja disposava de contractes amb Sonatrach a llarg termini per un total de 9 bcm de gas, transportats a Espanya a través del Marroc i de l'estret de Gibraltar pel gasoducte Magrib-Europa, del qual el grup català ja és accionista majoritari. D'aquesta manera, el nou contracte ajuda la companyia catalana a consolidar la seva seguretat de subministrament, entrant a formar part de la segona infraestructura gasista que connecta el nord d'Àfrica i la Península. Per tal de rebaixar la tensió amb Sonatrach, Gas Natural va incorporar al seu consell d'administració el 2010 l'expresident del govern espanyol Felipe González, reconegut per les seves bones relacions amb el Magrib.

La resta d'accionistes de Medgaz són el grup belga Fluxys (que va comprar el mes passat el 32% que sumaven Iberdrola i Endesa per 233 milions d'euros), Sonatrach (26%), Cepsa (20%) i la francesa GDF Suez (12%).

El gasoducte té 210 quilòmetres de longitud que transcorren durant gairebé tot el recorregut sobre el llit marí, fins a dos quilòmetres de profunditat (és el gasoducte més profund del Mediterrani). Va suposar una inversió de 900 milions d'euros.

Algèria és, amb molta diferència, el principal subministrador de gas natural del mercat espanyol, tal com ho constaten les dades del ministeri d'Indústria. L'any 2011 el 37% del gas que va rebre Espanya procedia d'Algèria, molt per davant de Nigèria (19%), Qatar (13%) i Trinitat i Tobago (7%).

Del total de les importacions, un 67% va arribar en forma de gas natural liquat (és a dir, a través de vaixells) a les plantes de regasificació. El 33% correspon als gasoductes.

La Unió Europea veu amb bons ulls la diversificació del subministrament a Espanya, perquè suposa una oportunitat d'or per reduir la dependència europea del gas rus.

El gasoducte de Figueres 
No obstant, per diversificar el subministrament s'ha de superar el coll d'ampolla de la frontera francesa, ja que Espanya només disposa de dos interconnexions gasistes amb França (a través de Larrau, a Navarra, i Irun, al País Basc), i Catalunya, cap. El gasoducte Figueres - frontera francesa, conegut com a MidCat, està aprovat des de fa anys i està previst per a l'any 2018. Ha de permetre duplicar la capacitat d'interconnexió.

L’ACA no troba contaminació en l’aigua del gasoducte a Llerona

El Nou9.cat 16-10-2012 
L’Ajuntament espera encara els resultats d’una segona anàlisi d’un laboratori privat

Un camp de Llerona on s'ha construït el gasoducte soterrat
Ramon Ferrandis
Les anàlisis que s’han fet fins ara sobre les mostres d’aigua recollides durant les proves de pressió que s’han fet al gasoducte d’Enagas a l’alçada de Llerona no han detectat cap mena de contaminació, segons ha assegurat la regidora d’Agricultura i Sanitat de les Franqueses, Rosa Pruna.
Les mostres es van prendre en un pou de la zona el dia 16 de setembre després que els veïns denunciessin que l’aigua procedent de les proves i que s’abocaven a la riera Carbonell tenia un color rogenc. Una setmana després que l’ACA recollís les mostres, l’Ajuntament va encarregar a un laboratori privat una nova anàlisi sobre una mostra de terra sobre la qual es va abocar aigua. El resultat d’aquesta segona prova encara no es coneix.

Segons Rosa Pruna, les primeres proves han determinat que l’aigua es va tenyir del color del material que recobreix la canonada de gas “que no és tòxic”. Segons Pruna, les proves de soroll que s’han fet amb el sonòmetre de la Policia Local també han determinat que el nivell està per sota del màxim permès.

Les proves de pressió que la companyia Enagas va començar a fer el dia 16 de setembre van causar alarma als veïns del barri de les Moreres en comprovar que l’aigua d’un pou sortia de color rogenc.

Els veïns van avisar els bombers, la policia i els Mossos, i l’Ajuntament va fer aturar les proves uns dies després, cosa que va provocar les protestes d’Enagas per les pèrdues econòmiques que això ha comportat a la companyia. Pruna diu que els veïns “potser es van esverar sense motiu” i assegura que Enagas havia avisat de l’inici de les proves el veí més proper, així com el Consell de la Pagesia i la comissió de seguiment de la construcció del gasoducte.

La regidora ha insistit, però, que el gasoducte no hauria d’haver passat per on passa i que potser l’anterior Ajuntament de les Franqueses no va fer tot el possible per desviar el traçat.

L’ACA analitza residus en un pou de Corró arran d’unes proves del gasoducte

El Nou9.cat 20-09-2012

L’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’aigua d’un pou de Corró d’Amunt que va aparèixer colorada aquest diumenge després que Enagas fes unes proves de pressió en un tram proper del gasoducte que construeix i de la qual havia informat l’Ajuntament, segons la regidora de Salut, Rosa Pruna.
Els bombers van rebre un avís per una fuita d’aigua al voltant de les 3 del migdia i s’hi van desplaçar amb tres dotacions, a més de la Policia Local.

La unitat regional de medi ambient dels Mossos hi va acudir també, en rebre l’alerta que l’aigua d’un pou de la zona podia tenir algun tipus de residu. Fonts dels Mossos diuen que, en principi, “no hi ha cap contaminació, tot i que l’ACA ho determinarà”.

Segons Pruna, tot apunta que la coloració del pou “es deu al fet que, amb les proves de pressió, l’aigua s’ha endut el color del material amb què està construït el gasoducte, que ha filtrat a la capa freàtica. Creiem i esperem que només és això”. Aquest dilluns, l’Ajuntament té previst posar-se en contacte amb l’empresa Enagas per parlar de l’incident.

Obres del gasoducte Martorell - Figueres

 
 
La trinxada de les obres del gasoducte Martorell - Figueres, imatges presses pels voltants de Palau-solità i Plegamans, paratge de Can Pujol, pas de la riera de Caldes i bosc de Palaudàries.

Enagas inicia les proves prèvies a la posada en marxa del gasoducte

Els pagesos de Llerona estan pendents de la restitució dels camps per l’aparició de pedres


Un camp afectat per la construcció del gasoducte a Llerona, 
darrera de greixos Vila
Júlia Riu
 
Enagas ha començat a fer les proves amb aigua per certificar l’estanqueïtat del gasoducte que està acabant de construir entre Martorell i Hostalric i que travessa el Vallès Oriental.
Passa per Caldes, Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia, l’Ametlla, les Franqueses, Cardedeu, Llinars, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni i Gualba.

Aquestes proves es fan amb aigua i són el pas previ a la posada en marxa d’aquesta infraestructura que, tot i no arribar a Figueres com estava previst, ha d’ajudar a millorar el subministrament de gas a les comarques de Girona.

En paral·lel, també es treballa per restituir l’estat dels camps de conreu on s’ha construït la canonada. Maquinària especialitzada garbella la terra per eliminar les pedres i assegurar que els pagesos podran tornar a treballar els camps sense problemes. Un dels punts on aquesta tasca és més complicada és al Pla de Llerona. Les característiques del sòl per la proximitat del riu Congost han fet aflorar una gran quantitat de pedres. “De moment, ho estan deixant bé però hem d’esperar a veure com acaba”, assegura la regidora de Pagesia, Rosa Pruna. Tot i això, alerta que “a Llerona, és difícil que quedi bé perquè és una terra amb moltes pedres. Durant molts anys, els pagesos les van anar traient però ara n’han aparegut de noves en remoure la terra. En altres llocs, ha quedat perfecte”, afegeix. Amb tot, la comissió de seguiment de les obres del gasoducte, on hi ha representats pagesos, l’Ajuntament i la Policia Local, es reunirà en els propers dies per fer una valoració dels treballs. En altres municipis com l’Ametlla o Santa Eulàlia no s’han detectat problemes en la restitució dels camps de conreu, que, des dels ajuntaments es considera que s’ha fet de forma correcta. “Ha quedat com estava, sense cap variació”, diu l’alcalde de Santa Eulàlia, Joaquim Brustenga (CiU).

Enagas deixarà per més endavant la restitució de les zones boscoses. Està previst que s’executi durant l’hivern perquè aquest és el moment més adequat per plantar els nous arbres. A banda de plantar-los, Enagas assegura que regarà durant tres anys la vegetació que plantin per tal de garantir-ne la supervivència i reduir l’impacte visual generat, ara, amb la construcció de la canalització subterrània.

Sant Celoni expedienta Enagas pels danys al sistema de l'aigua

EL9NOU

L'Ajuntament diu que l'avaria a La Batllòria va ser conseqüència de les obres del gasoducte

L'alcalde, Joan Castaño, va visitar el lloc dels fets
amb l'alcaldessa accidental Magalí Miracle i tècnics municipals
L'Ajuntament de Sant Celoni ha obert un expedient administratiu a l'empresa Enagas, S.A. que construeix el gasoducte Martorell-Figueres, pels danys al sistema d'abastiment d'aigua de la Batllòria i Sant Celoni.
També van ser causa directa de les avaries que van tenir lloc els dies 8 i 9 d'agost en el subministrament al nucli de la Batllòria, segons ha assenyalat l'alcalde Joan Castaño. Des de l'Ajuntament es reclama que l'empresa procedeixi a la reparació dels desperfectes o a l'abonament de l'import.

Una avaria que va deixar sense servei d'aigua al nucli de la Batllòria els dies 8 i 9 d'agost ha estat el detonant perquè, finalment, Sant Celoni hagi decidit obrir un expedient administratiu a l'empresa que construeix el gasoducte després d'haver fet diversos advertiments previs per a l'adopció de mesures preventives.

Palau demanarà responsabilitats per la construcció del gasoducte

BaixMontseny.info - 27/07/12

El Ple de l'Ajuntament aprova una moció de la CUP instant al Ministeri d'Indústria i a Enagás a donar explicacions sobre l'impacte ambiental 

Un dels trams del gasoducte Martorell - Figueras Foto: Jordi Purtí

La sessió plenària celebrada aquest dijous a l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera va aprovar, entre d'altres qúestions, una moció presentada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a través de la qual s'insta al Ministeri d'Indústria i a la companyia Enagás a donar explicacions públiquessobre l’impacte ambiental i l’elevat cost econòmic que ha suposat la construcció del Gasoducte Martorell-Figueres que va ser autoritzat sense tenir les garanties necessàries d’interconnexió amb França. 

 La moció reclama que en el termini màxim d’un mes es constitueixi una comissió mixta de seguiment integrada per representants del Ministeri d'Indústria, Enagás, Generalitat de Catalunya, ajuntaments afectats, i dos representants d’entitats conservacionistes del Vallès com la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i ADENC, amb l’objectiu d’avaluar la restauració ambiental del territori afectat. 

Un altre dels acords aprovats, amb el suport de l'equip de govern, reclama que el Ministeri i Enagas no recarreguin el cost d’aquest gasoducte sobre els pressupostos públics ni sobre els usuaris d’aquest recurs energètic, sinó sobre els responsables personals de l’aprovació d’un projecte interestatal que no disposa dels acords necessaris per la seva construcció.

DesGASte territorial

El gasoducto ha comportado grandes movimientos de tierras. adenc
Si seguimos sin preservar el escaso lujo verde que tenemos, pronto pasaremos de 'Com el Vallès no hi ha res' al tristísmo 'Del Vallès ja no en queda res'


Su construcción supone un desGASte territorial y una profunda fractura en los campos y bosques vallesanos. El gasoducto Martorell-Figueres, impulsado por la empresa estatal Enagás, cuyas obras cruzan buena parte del bosque de Can Deu de Sabadell, el río Ripoll y otros puntos verdes de ambas comarcas, han quedado paradas indefinidamente en Hostalric (Girona) y no continúan hasta Francia, como estaba previsto. Así lo anunció el ministerio de Industria el pasado mayo, tras reconocer que las obras se frenaban por la decisión del Gobierno francés de no conectar las partes gala y española de la infraestructura. Después de más de medio año de construcción, el objetivo inicial ha hecho aguas y ha dejado un rastro de campos despanzurrados, miles de árboles cortados, torrentes y rieras afectados.

El gasoducto fue impulsado por los entonces ministros de Industria José Montilla y Joan Clos y es el tramo catalán del proyecto Midcat, diseñado para unir la red gasista española con la red francesa en la localidad de Barbairan, a 120 km de la frontera. Un tramo francés, sin embargo, que nunca estuvo aprobado, hasta el punto que el anterior gobierno de Sarkozy desestimó la construcción entre Figueres y Barbairan y optó por interconectar su red con la de la península a través del gasoducto Biriatu-Larrau, ya construido en el País Vasco francés. Así, se ahorraba la construcción de un nuevo y costoso túnel bajo los Pirineos.

En junio, los Ayuntamientos de Caldes de Montbuí, l'Ametlla del Vallès, Llinars del Vallès y Sant Celoni, se unieron a Castellar del Vallès y Sabadell para exigir a Enagás conocer los motivos que han impulsado a realizar una obra enorme sin tener garantizada la conexión con Francia. Grupos ecologistas como Adenc o la Unió Excursionista de Sabadell (UES) observan la falta de mecanismos de protección medioambiental para una obra de tal magnitud. Los naturalistas denuncian la falta de sensibilidad de los constructores, que han traspasado ríos en época de mayor caudal, se han vertido toneladas de arena en zonas agrícolas e incluso se han destruido yacimientos arqueológicos.

Enagás argumenta que el gran tubo será útil porque facilitará gas natural a las provincias de Barcelona y Girona y también lo suministrará a las centrales eléctricas de ciclo combinado ya existentes.

¿Esa futura distribución justifica tanta destrucción del frágil entorno natural del Vallès? ¿No había un recorrido alternativo por un ramal paralelo a la AP-7? ¿Qué utilidad tendrán los 80 millones de euros enterrados a lo largo de 140 kilómetros? Si seguimos sin preservar el escaso lujo verde que tenemos, pronto pasaremos de Com el Vallès no hi ha res al tristísmo Del Vallès ja no en queda res. Si Pere Quart levantase la cabeza…

Així és com treballa ENAGAS

En aquests moments les obres del gasoducte Martorell-Figueres
estan creuant el riu Ripoll. 
Segueixen les mesures deficients per evitar que les aigües del riu
s'enfanguin de nou.

COMRadio - El gasoducte de la vergonya

Extraradi - 19/06/2012

El tram Martorell-Figueres del gasoducte que havia de connectar el nord d’Àfrica amb Europa, ha malmès desenes d’hectàrees dels dos Vallesos. Tot i que les obres en aquest tram estan a punt d’acabar, França ha dit que no continuarà l’obra. En el reportatge expliquem la cronologia d’aquesta obra i l’impacte mediambiental que suposa.

De nou aigües tèrboles al Ripoll

Abocament d'aigües tèrboles, directament al Ripoll, 15/06/12
El capçal de la tuneladora al costat del riu, 15/06/12
El passat divendres 15 de juny el capçal de la tuneladora va arribar al Ripoll, per tant, aviat començaran els treballs per travessar-lo amb el gasoducte.
La perforació des del torrent de Can Bages ja va provocar l'enterboliment de les aigües del Ripoll i embassaments de fangs en el mateix torrent, per aquest motiu l’empresa va haver d’aplicar mesures correctores.
Era del tot previsible que a la sortida del conducte en el Ripoll caldria preveure noves mesures per atenuar la sortida de possibles aigües i novament les mesures per part de l’empresa han estat nules i el mateix divendres es produïen nous episodis d’abocaments d’aigües tèrboles al Ripoll.
Més fets incomprensibles que demostren una vegada més el poc control, cura i previsió tant per part de l’administració com de l’empresa que està executant les obres.

Vídeo de l'excavadora actuant al costat del Ripoll

Mocions presentades
De cara a la restauració i per garantir una impecable restauració és del tot necessari la creació d’una comissió mitxa de seguiment.

De moment 9 municipis ja han aprovat la moció (Sabadell, Castellar del Vallès, Terrassa, Caldes de Montbui, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Viladecavalls, Santa Perpètua de Mogoda i l’Ametlla del Vallès) i 4 l’han rebutjat (Santa Eulàlia de Ronçana, Cardedeu, Sant Quirze del Vallès i Les Franqueses del Vallès).

Mocions presentades

El gasoducte Martorell-Figueres: reunions, mocions i vídeo.

Actualització de les darreres novetats
5 de juny de 2012 - En aquests moments estan perforant la paret del torrent
de Can Bages i per la banda del Ripoll  ja s'apropen al riu.
A mitjans de maig una representació de les entitats i la Subdirecció d'Avaluació Ambiental (Generalitat de Catalunya) cerquen espais de col·laboració per millorar la gestió del control de l'execució del projecte

Diversos ajuntaments del Vallès acorden demanar explicacions al Ministerio de Industria i reclamar la creació d'una comissió mixta de seguiment.

Un vídeo produït per les entitats retrata la profunda ferida del gasoducte al Vallès.

Ara cal esperar explicacions i una restauració impecable que contrarresti els efectes d'una execució poc sensible d'una obra sobredimensionada i, potser, desubicada.

Reunió amb la Generalitat 
El passat divendres 18 de maig una representació de les entitats coordinades ens vam reunir amb la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental. A la reunió els representants de l'administració de la Generalitat es van comprometre a: 
  1. informar (pendent encara de la darrera actualització) l'estudi de restauració, tot detallant amb precisió les prescripcions que la Subdirecció consideri necessari integrar amb l'objectiu de millorar i concretar un projecte genèric
     
  2. coordinar els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya amb competències sectorials afectades per l'obra (Direcció General de Patrimoni, Direcció General de Medi natural, Direcció General d'Urbanisme, Direcció General de Polítiques Ambientals, Agència Catalana de l'Aigua, Agència de Residus de Catalunya).
     
  3. estudiar donar suport a la petició de creació d'una comissió de seguiment mixta que les entitats proposen. Aquesta comissió hauria d'estar integrada per la representació del Ministerio de Industria i de Medio Ambiente, Enagas, Generalitat de Catalunya, ajuntaments afectats, i dos representants d'entitats conservacionistes del Vallès Oriental i Occidental, amb l'objectiu d'avaluar la correcta finalització del projecte i la reposició física i vegetal del territori afectat.

    Amb posterioritat a la reunió la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental ens ha informat que ja ha fet la petició de creació de la comissió mixta de seguiment al Ministerio de Industria i a Enagas.

Diversos ajuntaments del Vallès reclamen explicacions i la creació d'una comissió de seguiment 
El passat 8 de maig les sessions plenàries dels ajuntaments de Castellar del Vallès i Sabadell van aprovar mocions instant el Ministerio de Industria a donar explicacions per la continuïtat de l'obra tot i conèixer que la connexió amb França havia estat descartada el juliol del 2010, i demanant la creació d'una comissió mixta de seguiment de l'obra. 

Aquest final de maig, diversos municipis afectats per la traça del gasoducte han incorporat mocions amb acords similars (integren lleugeres variacions). Els resultats han estat diversos (hi ha força variacions en el sentit del vot entre grups municipals de la mateixa formació política)
  1. Ajuntaments que han votat a favor de la moció: l'Ametlla del Vallès, Caldes de Montbui, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, i Viladecavalls
  2. Ajuntaments que s'han posicionat en contra de l'aprovació de la moció: Cardedeu, les Franqueses, Sant Quirze del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana
  3. Ajuntaments que han traslladat el de bat de la moció per a més endavant: Lliçà d'Amunt, Santa Maria de Palautordera i Sentmenat Podeu consultar el detall de les votacions a cada municipi a

Nou vídeo-denúncia sobre el gasoducte 
"El trencament del Vallès" és un vídeo que expressa el rebuig a aquesta obra inútil i denúncia la passivat administrativa davant d'una obra que ha sobrepassat totes les previsions a nivell d'impacte ambiental. 

El vídeo es pot visualitzar a través de la xarxa des del passat 29 de maig i ja ha rebut més de 1500 visites. Podeu enllaçar-hi aquí

Altres afectacions recents 
Aquests darrers dies noves incidències locals han posta en evidència les mancances de la vigilància ambiental de l'obra i la baixa sensibilitat de l'empresa promotora pel territori que traspassa i pels valors que el caracteritzen. Trobem exemples a Viladecavalls (consulteu aquí), Castellar (consulteu aquí), o el Baix Montseny (consulteu aquí). 

Tot plegat, noves evidències que és indispensable, més enllà de les explicacions sobre l'aprovació no justificada del gasoducte, que Enagas finalitzi les obres fins a Hostalric dins del termini previst i executi una restauració morfològica i de vegetació inqüestionable amb una fiscalització externa exigent.


Nota de premsa (falta integrar aprovació moció ajuntaments de Santa Perpètua de Mogoda i Viladecavalls)