Comunicat de la Plataforma “Resposta al MidCat”

Arran de la invasió russa d’Ucraïna, i davant les portes del que podria ser un hivern cru per molts països, a nivell energètic, s’ha revifat el fantasma del MidCat. El projecte d’interconnexió gasística entre l’Estat Espanyol i França. Una autopista per transportar gas, seguint el model de la MAT en tots els aspectes: imposat, caríssim, obsolet i promocionat amb totes les mentides que facin falta.


Aquest projecte s’arrossega pels despatxos des fa molts anys; el seu primer tram fins i tot es va acabar construint arribant fins a Hostalric. Construït, però no utilitzat mai. A semblança de les altres mega-infraestructures escampades pel territori espanyol, abandonades o infrautilitzades. I fa just 4 anys que la Unió Europea va arxivar el segon tram d’aquest projecte (Hostalric-frontera-Barbarain), pel seu elevat cost, la seva dubtosa rendibilitat i pel poc interès francès. Ara, empesos per la necessitat de països com Alemanya, alguns ho veuen com a una infraestructura clau per garantir la seguretat energètica a Europa.


Davant l’interès d’alguns actors de reactivar aquest projecte enterrat, i de les declaracions realitzades per la mateixa ministra Teresa Ribera, el president català Pere Aragonès o Foment del Treball, volem mostrar, de nou, el nostre rebuig i oposició al MidCat, així com a qualsevol infraestructura gasística. I ho fem amb els mateixos arguments que ja vam manifestar al seu moment


Tanmateix, i atenent al nou context geopolític, climàtic i energètic que vivim, volem aportar algunes idees més a les diferents motivacions i informacions donades, algunes d’elles fal·laces:


  • Apostar per aquesta infraestructura és continuar finançant la indústria fòssil. Una indústria que només afavoreix a bancs, constructores i energètiques, sobretot Enagás, i que ens allunya dels objectius de descarbonitzar les economies i arribar a la neutralitat de carboni el 2050. Un finançament que es faria a través dels fons NextGenerationEU, i que canviaria un finançament pensat per la transició energètica de les renovables en favor del model fòssil.


  • No serveix per garantir la seguretat energètica atès que només es podria reemplaçar el 2-3% del gas fòssil importat des de Rússia el 2021 (150 bcm, per 7,5 bcm el MidCat) i perquè se segueix depenent de països tercers, com Estats Units, Algèria o Qatar, i, com s’ha vist en el cas d’Algèria, els posicionaments internacionals d’alguna de les baules de la cadena poden posar igualment en perill el subministrament. Seguir depenent d'un combustible fòssil en vies d'exhauriment tampoc garantirà la seguretat de subministrament, i menys a preus assequibles com fins ara.


  • S’aposta per seguir amb un model energètic extractivista, amb un fort impacte al Sud Global (ecològic, amb pràctiques com el fracking, així com socioeconòmic), i que depèn de països alguns dels quals amb greus incompliments dels Drets Humans.


  • No és viable, a dia d’avui, que serveixi per portar hidrogen verd, una tecnologia sobre la qual encara s’està investigant i presenta diverses dificultats tècniques que no permeten dissenyar el MidCat pel seu transport dins els terminis que necessita Alemanya i la UE. I, en el cas que això fos possible, s’hauria de canviar tota la part construïda fins a Martorell amb el greu impacte que tindria això a nivell ambiental i econòmic. A més, l’hidrogen no és la solució: només l’1% és verd o renovable (el 99% prové del gas o del petroli) i aquest vector energètic (l’hidrogen verd), per produir-lo actualment, consumeix entre 2 i 3 vegades l’energia que en podem obtenir amb la seva combustió.


  • La construcció MidCat implica la destrucció del territori i biodiversitat. El que es podria titllar d’ecocidi.


  • La infraestructura no té possibilitats d’estar acabada en 8 mesos com apuntava la Ministra para la Transición Ecológica, la senyora Teresa Ribera. Imprudent seria saltar-se tots o part dels requeriments burocràtics, com refer una avaluació d’impacte ambiental ja caducada (atès que ja han passat més de 5 anys des de que es va fer, que és el límit que marca la llei). A més, un cop finalitzada la part ibèrica, caldria construir el tram des de la frontera fins Barbarain. Un tram que el mateix govern francès veu inviable construir en menys d’un any.


  • Un dels principals actors del projecte és l’Estat francès, el qual ja va manifestar la seva oposició fa 10 anys i segueix mantenint-la a dia d’avui.


Així doncs, volem recalcar que aquesta no és una oposició al projecte només de la nostra plataforma, ni del territori de comarques gironines, sinó una oposició de la societat en conjunt, així com de la comunitat científica que ja fa anys que adverteix que així no podem seguir. L’actual context de crisi climàtica, energètica i ecològica requereix d’una descarbonització urgent de l’economia per tal de fer-hi front. I no l’assolirem promocionant infraestructures i projectes especulatius que apuntalen un obsolet model energètic fòssil. Ens hi va el nostre futur i evitar el col·lapse, així com les possibilitats de sortir-ne amb el mínim patiment possible. 


No poden ser els estats, partits polítics, ni multinacionals com Enagás que anteposin els seus interessos per davant d’objectius comuns com la reducció d’emissions o la transició cap a les renovables. No ens podem permetre, com a societats, cap gir en les polítiques comunitàries que prioritzin una suposada seguretat energètica per sobre de l’emergència climàtica i ignorant la crisi energètica.


Cal que Europa en el seu conjunt i els països del nord facin un canvi de model que permeti reduir el consum energètic, decréixer i ser capaços, com a Unió Europea, de funcionar amb l’energia generada autònomament, assolint la tan anhelada seguretat energètica a partir de les renovables i evitant traslladar els impactes del model depredador actual als habitants dels territoris explotats. 


En últim terme, instem al Gobierno Español, al Govern català i a la resta d’actors, com els partits polítics, a prendre la mateixa determinació que el govern francès i a oposar-se a projectes com aquests i a seguir buscant solucions sense ignorar l’exhauriment dels combustibles fòssils, apostant per combatre l’Emergència Climàtica, mirant la preservació del territori i acceptant les limitacions tècniques i tecnològiques actuals i futures

De fet, la majoria d’ajuntaments pels que passava el traçat, així com la Diputació de Girona, amb el suport d’ERC i, fins i tot, de l’antiga Convergència, ja van aprovar mocions d’oposició a aquest projecte. Exigim, doncs, que reafirmin els seu compromís amb aquestes mocions i amb l’oposició, i abandonin el suport a aquesta infraestructura, així com a qualsevol altre gasoducte. Projectes com el MidCat són solucions curtplacistes i inviables climàtica i econòmicament, que sumen a deliris creixentistes com els macroprojectes de renovables, les ampliacions de ports i aeroports, Jocs Olímpics d’Hivern, entre d’altres, i que no fan més que demostrar que la classe política no està sabent estar a l’alçada de les circumstàncies. I com a societat, no ens ho podem permetre. 


Igual que des de l’organització popular hem aconseguit aturar aquests altres projectes, des de la plataforma donarem resposta a qualsevol intent per tirar endavant el MidCat. Ens hi va el futur; ens hi trobaran alçades i determinades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada