 |
| Autor Josep Graells, del seu bloc Visió Personal |
M’agradaria que algú m’expliqués el motiu pel qual s’han arrencat de forma agressiva els marges de terra i la vegetació del camí que passa per Can Sant Pere fins la cruïlla que va a Togores, just dins el límit del terme municipal de Castellar.
Va ser aquest dimarts quan una màquina va anar retallant la terra del voral del camí destrossant a tort i a dret la vegetació i les branques i les arrels d’alguns arbres. Fins i tot, es va produir la caiguda d’algun arbre com a conseqüència i la remoguda de terra.
Entenc i estic d’acord que certs camins s’han d’arranjar per facilitar el pas de vehicles com tractors, camions de bombers, policia o ambulància, però no comprenc la necessitat de generar tanta destrucció.
El camí ha quedat en un estat deplorable, i si a més li sumem l’estat en què va quedar una part del bosc com a conseqüència de les obres del gasoducte, val més que ens posem tots a plantar arbres i a tenir-ne cura. En aquest tram del camí l’empresa responsable de les obres es va cobrir les espatlles repoblant la zona malmesa. Malgrat tot, el manteniment de la zona llueix per la seva absència i molts del arbres replantats han estat aixafats pel pas de vehicles pesats sent un bon reflex d’aquell pensament descurós basat en “la natura ja s’encarregarà de fer la resta”. He vist, amb sorpresa i alegria, que alguna persona ha decidit de forma desinteressada “adoptar” un d’aquells joves arbres envoltant-lo amb pedretes i anant-lo a regar, tot amb l’esperança que aquella zona desforestada torni a ser un bosc com el del personatge Elzéard Bouffier al llibre “L’home que plantava arbres” de Jean Giono. Senzillament, encoratjador. Prenguem exemple... perquè ningú ho farà per nosaltres. Gràcies i salutacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada